José Zaragoza, actualment diputat del PSOE a Madrid, el març del 2025, va dir al programa "Cafè d’idees" de La 2 que des de l’any 2011 s’havia deixat d’invertir en les Rodalies de Catalunya “perquè estàvem en la batalla i no en la col·laboració”. Els maquinistes de RENFE van torpedinar un acord d’un possible traspàs de Rodalies a la Generalitat dient que si s’aprovava farien vaga. Ahir no van anar a treballar per queixar-se de la manca d’inversió i manteniment que fa l’estat. El conseller de Presidència —en funcions de president—, la consellera de Territori i la consellera d’Interior dimecres van dir que dijous es restabliria el funcionament dels trens. Dijous al matí no funcionava cap tren ni es donava informació. La consellera Sílvia Paneque va assumir la presidència del consell d’administració de Rodalies de Catalunya divendres passat, quan es va formalitzar l’acord per constituir l’empresa mixta; ahir i abans-d'ahir no funcionava cap tren a Catalunya. El president Illa —a qui desitjo una total i ràpida recuperació— va dir que calia “centrar molt l’energia d’aquest curs polític en governar” i que “gestionar bé i amb eficàcia com a Govern demostra el bon funcionament de les institucions”.
Cal que continuï? Puc seguir, eh? Desgraciadament, aquest govern dona mostres massa sovint i en gairebé tots els seus àmbits —si no tots— de gestionar molt malament; de tenir poca gent amb la capacitat necessària per liderar en allò que convé. Això em preocupa? Sí, però relativament, ja que, per sort, Catalunya és molt més que el seu govern i ja en altres ocasions la força de la gent ha superat èpoques de mals governs. Fins i tot ha superat èpoques en què no teníem institucions. Què em preocupa, realment? Doncs si aquesta tesi continua sent certa. Perquè, veient la reacció de la gent i de les organitzacions de la societat civil a tot el que ha passat aquesta setmana, em pregunto si no ens hem mort per dins. És així?
Ens hem mort per dins i creiem que tot el que cal fer quan se’ns pixen a la cara i diuen que plou és un tuit enginyós o dir que la culpa és dels polítics que no van aconseguir la independència?
Ens hem mort per dins? Ha passat això i ja no demanarem dimissions si ens deixen sense trens per incompetència, falta de manteniment i manca d’inversions compromeses que on s’executen és a Madrid? Ja no ens importa no poder anar a treballar? Ja no ens importa saber si arribarem a lloc a l’hora prevista? Ja donem per descomptat que per moure’ns en transport públic hem de destinar més de dues o tres hores al dia de la nostra vida, cada dia, perquè no van ni trens ni carreteres? Ens hem mort per dins i creiem que tot el que cal fer quan se’ns pixen a la cara i diuen que plou és un tuit enginyós o dir allà on calgui que la culpa és dels polítics que no van aconseguir la independència? Ens hem mort per dins i som mesells? Ens hem mort per dins i a ningú li passa pel cap analitzar amb la preocupació que se suposa el que significa a nivell econòmic que el govern no sigui capaç de fer anar els trens durant dos dies seguits? Ho donem per descomptat i sense remei? Ens hem mort per dins i els joves a les universitats només hi fan exàmens? I les entitats cíviques veuen les grans manifestacions com els bons moments de joventut, quan encara hi havia il·lusió, no com ara, que sembla que vingui l’ocàs?
Ens hem mort per dins i els partits polítics són incapaços de veure que hi ha moments que cal reaccionar amb una gran intensitat per fer canviar les coses? Potser tot és massa recent i cal una mica més de temps.
També és veritat que som davant una època nova que està naixent i allò que abans servia potser ara no serveix tant. Deu ser això i la reacció vindrà. Sort, perquè per un moment m’he preguntat si ens havíem mort per dins i el que veiem només són zombis d’un gran moviment, el catalanisme.