L’Ajuntament de Figueres va queixar-se fa uns dies que,  durant la celebració del Dia de les Forces Armades al castell de Sant Ferran, s’hi van veure imatges de nens vestits de militars i fent anar armes.

El ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, de visita dies després a Catalunya, ha aprofitat per criticar les crítiques. Entenent que la presència de militars “alguns cops genera sentiments enfrontats”, ha defensat la performance argumentant: 1/ que li sembla bé “que els nens entenguin des del principi que la democràcia, la justícia i la pau tenen un preu, que cal defensar i pagar aquest preu, i que aquest preu passa per aquelles vocacions, que també tenen els nens, de donar la vida per la defensa d’aquests ideals”, 2/ que “els nens han de saber que la llibertat té un preu, que la democràcia té un preu i que cal defensar-les, i algun cop amb la pròpia vida, i aquests que la defensen amb la pròpia vida són aquells que duen uniforme i han jurat fer-ho” i 3/ que “els ciutadans han de donar les gràcies cada dia” als militars “per exercir una vocació que requereix lliurar la seva vida en defensa dels drets dels altres”.

Com que tothom té un mal dia (o un mal segle), podríem despatxar la cosa amb un pim-pam ràpid dient que, posats a donar gràcies cada dia a algú, no li hauria costat res al ministre afegir a la seva llista metges, infermeres, personal sanitari, professionals que atenen gent gran i nens malalts i persones que salven vides en general.

El problema és que sigui precisament Morenés qui excreti aquests arguments, mereix entretenir-s’hi una miqueta més.

Naturalment que hi ha militars defensant els drets dels altres, com d’altres, aprofitant que són a la reserva i no poden rebre cap sanció, amenacen o defensen en públic accions armades a Catalunya contra civils en segons quins possibles escenaris. Una actitud que, efectivament és molt democràtica, justa i plena de pau per la qual hauríem de donar gràcies no només cada dia sinó unes quantes vegades.

Naturalment que hi ha militars defensant els drets dels altres, com n’hi ha que els defensen tan fort que fan cops d’Estat i instauren règims dictatorials. O esclafen revoltes democràtiques, o envaeixen territoris veïns en nom de preteses sobiranies.

I per què afirmo això de “que sigui precisament Morenés”? Bé, li poso algun petit exemple triat a l’atzar. Anem a l’octubre del 2012. L’actual ministre en funcions defensava en una entrevista a la Cadena SER que Espanya vengués armes a països que no complien la llei espanyola de prohibició d’exportació d’armament “a zones o Estats on puguin ser utilitzades per a la repressió interna o la violació dels drets humans”. I per què ho defensava? Perquè “res és perfecte en política i al món, però si es tendeix a què les coses millorin, és bastant admissible”. Vaja, que la vida és dura i pagant Sant Pere et canta un catàleg d’armes que no te l’acabes i saltant-se la pròpia llei espanyola al respecte. Un exemple molt bonic que, lamentablement, no van explicar als nens de Figueres, cosa que hauria estat un detall entranyable...

- Neeens, veieu aquestes armes?

- Siiií!!!

- Doncs Espanya es passa la llei per la culata i les ven a l'Aràbia Saudita, Bahrain (on la repressió de la primavera àrab va causar desenes de morts), Egipte, Ghana (país que, segons alguns experts revèn el material a països veïns en conflicte) o Pakistan.

- Viscaaaaaa!

Bé, però un servidor podria haver posat altres exemples protagonitzats pel senyor Morenés. Com un del juliol del 2012, quan va defensar la venda d’armament a Veneçuela perquè “Hugo Chávez és un gran amic d’Espanya”. O un altre del 2005, quan encara no era ministre i va fitxar per una empresa que fabricava bombes de fragmentació, prohibides a molts països del món, per vendre-les a la Líbia de Gaddafi, que va usar-les contra la població civil. O, per no allargar-me més, un últim exemple del setembre del 2015, quan vam saber que el Ministeri de Defensa del senyor Morenés havia ocultat 23 compres de material bèl·lic a la ja esmentada empresa on, casualment, hi havia estat treballant el senyor Morenés abans de ser ministre. Il·legal? No. Lleig? Bé, si ho amagues és que no vols que se sàpiga. I si no vols que se sàpiga... oi?

En resum, que Morenés va tenir un dia espès. Un més.