Tal dia com avui de l’any 1076, fa 947 anys, a Barcelona, moria Ramon Berenguer I, anomenat “el Vell” (Barcelona, 1023), comte independent de Barcelona i de Girona, que, amb la seva futura esposa Almodis, va protagonitzar un dels escàndols amorosos més impactants de l’època. Segons les cròniques, Ramon Berenguer I va viatjar a Occitània en visita oficial per a estrènyer l’aliança política i militar amb el comte independent Ponç II de Tolosa (1052). En el decurs d’aquella visita va conèixer Almodis (Tolosa, 1020), esposa del comte tolosà, i es va escapar amb el seu nou amor a Barcelona, on s’hi acabaria casant (1052).

La història d’amor i passió de Ramon Berenguer i Almodis va ser coneguda en totes les cancelleries d’Europa, i els trobadors i els marcers (botiguers de carro) la van escampar per tots els estrats de la societat. En aquella història, Ramon Berenguer i Almodis eren presentats com la personificació dels mites clàssics Paris i Helena, i la seva particular història (l’enamorament i l’escapada) s’explicava com una versió medieval del rapte protagonitzat pels troians. No obstant això, la vida de Ramon Berenguer i Almodis va tenir una naturalesa més terrenal; en arribar a Barcelona, van obtenir la separació de les seves respectives parelles i es van casar.

La fugida de Ramon Berenguer i Almodis va provocar una crisi política de gran envergadura entre els dos principals actors polítics i militars de la zona pirinenca: els comtats independents de Barcelona i de Tolosa, fins llavors aliats contra les polítiques imperialistes del regne de França, que volia restaurar els límits de l’època carolíngia (segle IX). Aquella crisi va ser reconduïda, en bona part, per Almodis. Associada al govern per Ramon Berenguer I, es va revelar com una dona amb una extraordinària intel·ligència política, que es posaria de manifest en l’impuls de la redacció dels Usatges de Barcelona, la primera carta magna de la història de Catalunya.