Tal dia com avui de l’any 1433, fa 593 anys, al presidi del castell de Xàtiva (País Valencià), moria Jaume d’Urgell, que, després de la mort del rei Martí I sense descendència legítima, havia estat candidat al tron catalanoaragonès. Jaume era nebot de segon grau i cunyat del difunt rei (estava casat amb Isabel, filla del quart matrimoni del rei Pere III i, per tant, era germanastra de Martí I). I, juntament, amb Ferran de Trastàmara (fill d’Elionor, germana del difunt rei), havia estat un dels dos principals candidats a rellevar Martí I. En el procés electiu de Casp (1412), Ferran de Trastàmara s’envoltaria de les classes mercantils urbanes, i Jaume d’Urgell s’aliaria amb l’aristocràcia latifundista feudal.
Jaume no va acceptar el resultat del Compromís de Casp –que havia estat favorable a Ferran– i es va rebel·lar. Però la majoria dels seus aliats (les poderoses famílies aristocràtiques de la corona) el van abandonar i acabaria derrotat, capturat i empresonat (1413). Durant vint anys va estar reclòs en diversos presidis estrangers (de Castella) fins que, finalment, va ser traslladat al castell de Xàtiva. Quan ja feia vint anys que estava pres, les gestions per obtenir el seu alliberament, que conduïa la seva filla gran, Isabel, casada amb Pere de Coïmbra (fill del rei Joan I de Portugal) estaven a punt de donar resultat. Però, quan tot semblava que Jaume, per fi, seria alliberat, va morir sobtadament misteriosa i sospitosa.
Una part de la investigació historiogràfica catalana sosté que Jaume podria haver estat assassinat per Pere i Enric de Trastàmara, fills del llavors difunt rei Ferran I (mort el 1416) i germans petits del rei Alfons el Magnànim i del rei Joan I de Navarra (futur Joan II). No obstant això, i si bé és cert que els Trastàmara podien tenir motius molt poderosos per impedir la llibertat de Jaume —a qui veien com una amenaça—, també ho és que fins al moment no s’ha localitzat res que ho provi. Amb la mort de Jaume, la seva filla Isabel i el seu net Pere van heretar els seus drets successoris. Posteriorment, durant la Guerra Civil catalana (1462-1472), la Generalitat va destronar Joan II i va nomenar en el seu lloc Pere d’Avis, net de Jaume.