Llegint l’atestat dels Mossos sobre les diligències obertes contra el ciutadà Albert Forcades per participar en la manifestació de protesta contra la visita del rei a Montserrat del dia 23 de juny passat, he tingut la sensació de llegir un guió escrit pels Germans Marx. En aquest atestat es basa l’acusació, de la qual se'n podria derivar una condemna de tres anys de presó. Poca broma.

Per començar, s'hi diu que Forcades va donar un cop al cap a un caporal amb una canya de pescar de ferro marca Decathlon, model Caperland, que aquest li va intervenir. Més endavant, s'hi diu que s’ha intervingut i s’adjunta una fotografia d’un pal de fibra de 350 cm de color negre, dividit en cinc seccions. És a dir, que no és una canya de pescar de ferro, sinó un pal de fibra de vidre, com es pot veure en el catàleg d’aquest model de Decathlon. Per què abans han dit que era una barra de ferro?

El mateix 23 de juny, el caporal va anar a la Clínica Asepeyo de Terrassa i consta a l’informe mèdic “contusión no especificada de la cabeza” i diu que li fan tractament simptomàtic, sense especificar tampoc quin, ja que no li han vist res. Al cap de poques hores dels fets, els metges de la clínica no li van saber veure ni una trista vermellor a la pell, com tampoc no es diu on, suposadament, va ser el cop. Clarament, és un informe mèdic demanat pel caporal per intentar engruixir l’atestat per a justificar una agressió inexistent. És sorprenent veure el to de la redacció de l’atestat i la descripció del dispositiu policial per un acte en què els manifestants participaven en una manifestació de protesta per la visita del rei.

L’atestat comença explicant el dispositiu, donant per descomptat que es manifestarien persones “contràries a l’acte”, a les quals tracten, d'entrada, de boicotadors. Eren persones que volien manifestar-se expressant una protesta per la visita del rei, cosa perfectament lícita, ja que és un dret fonamental. L’atestat continua dient que a les 8 h van activar punts de control per al filtratge de l’accés, on s’establiren punts de control “per evitar l'entrada d’objectes perillosos i contundents”. No consta a l’atestat que haguessin intervingut cap objecte contundent o perillós. El text va construint —amb insinuacions i afirmacions no justificades— un relat per transmetre una sensació de violència ambiental molt utilitzat per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en els seus atestats per justificar les agressions contra els votants de l’1 d’octubre. Estil que sembla que els Mossos han adoptat. Un operatiu hauria d’estar destinat a assegurar la lliure actuació dels manifestants i no a tractar-los com a potencials  agressors, com es traspua de tot el relat de l’atestat.

S'hi diu que un grup de 300 persones portava “Pancartes, banderes estelades i una gran bandera independentista, així com pals de banderes i altres objectes d’ús com a instruments contundents”. És curiosa la redacció que separa els pals de les banderes de les mateixes banderes, que dona a entendre que es portaven pals de banderes com a objectes agressius. Tot seguit, deixa anar que també portaven “altres objectes susceptibles d’ús com a instruments contundents”. Quins eren? No s’especifica quins eren, ni consten entre els objectes intervinguts, com veurem. L’operatiu, d'entrada, considera els manifestants que exerceixen el dret fonamental de manifestació com un grup potencialment violent. Després s'hi diu que per altres accessos s’acumulaven persones amb estelades i altres símbols que reivindicaven i volien boicotejar l’acte. Torna a emprar una paraula negativa. La protesta contra la visita del rei, perfectament legítima, es posa en prevenció com un acte violent de “boicot”. 

Al final de l’atestat, s'hi fa constar el material comissat, on no apareix cap objecte que es pugui considerar “altres objectes susceptibles d’ús com a instruments contundents. Els relaciona: 1.- Una barra telescòpica de “ferro”, quan el mateix informe diu, en altres apartats, que era una canya de pescar de fibra de vidre. 2.- Una pancarta de grans dimensions. Em pregunto per què la policia ha de requisar una pancarta d’uns manifestants. Una actuació que, clarament, és contrària al dret de manifestació, que comporta —com han dit el TC i el TEDH— fer servir tots els elements que considerin oportuns per a fer arribar el missatge. Una pancarta és un mitjà habitual en una manifestació, que la policia no pot comissar. Potser no els en va agradar el contingut? Al final, diu que van comissar 3.- “diversos ous, susceptibles de ser llençats”. No es posa cap indicació sobre a qui es van intervenir els ous, ni on els van trobar.

L'atestat va construint —amb insinuacions i afirmacions no justificades— un relat per transmetre una sensació de violència ambiental molt utilitzat per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en els seus atestats per justificar les agressions contra els votants de l’1 d’octubre

Tampoc no hi ha cap fotografia dels ous ni de la gran pancarta, com sí que n'hi ha de la canya de pescar de fibra de vidre. D’on surten aquests ous? N'eren mitja dotzena? Una dotzena? Potser una dotzena de frare, que seria pròpia d’un monestir benedictí. És un gran misteri. Potser un miracle de la Moreneta. Es veu que no se’ls va acudir res més per fer aparèixer entre els objectes perillosos i contundents que diu l’atestat que portaven els manifestants.

En tot l’atestat es fa servir un llenguatge i unes insinuacions que només pretenen crear una sensació d’estar en un entorn de violència, presentant els manifestants com a persones potencialment violentes, armades de pancartes i objectes contundents innominats. Tot per justificar la detenció d’una persona a la qual se li pot arribar a demanar tres anys de presó. Per acabar d’arrodonir la fantasia de l’atestat, s'hi diu que, en ser retingut el senyor Forcades, li van dir que seria investigat per un presumpte delicte d’atemptat contra un agent de l’autoritat. Cosa absolutament falsa, ja que el cap de l'operatiu li va dir que no s’amoïnés, que no se’l denunciaria, com em va comentar aquell mateix dia quan em va telefonar, després dels fets; altrament m’ho hauria comentat.

Els policies diuen que havien filmat la manifestació i diuen que en tenen imatges, però no les aporten, tot i que trigaren una setmana des dels fets per lliurar l’atestat al jutjat. Si de les imatges es desprengués l’actitud agressiva del senyor Forcades, ben segur que les haurien aportat al jutjat. Una nova insinuació per anar fent bullir l’olla.

Vist aquest text tan creatiu, demanaria al senyor Trapero un canvi a l’estil dels atestats per fer-los més objectius, sense tanta ficció. Sobretot, que quan dissenyin els operatius, tinguin en compte que la funció de la policia a les manifestacions és protegir els ciutadans en el seu dret de manifestació, i no prendre’ls com a potencials delinqüents, com hem vist que fan. Amb els dispositius agressius que plantegen, són els mossos els que creen una sensació de violència amb les empentes, cops de porra i cares de set déus que tenen els membres de la BRIMO. Deixin el llast de les maneres antidemocràtiques d’actuar de les policies de l’Estat.

Els dispositius com aquest, o el del Parlament del 8 d’agost del 2024, no poden ser dissenyats per impedir la protesta dels qui no estaven d’acord amb la vinguda del rei. Parlant amb agents, verbalitzaven que estaven defensant el dret del rei de fer un acte públic sense ser molestat. Això no és així. El TEDH diu que la llibertat d’expressió constitueix un dels fonaments essencials d‟una societat democràtica, val no només per a les "informacions" o "idees" acollides favorablement o que es consideren inofensives o resulten indiferents, sinó també per a les que fereixen, ofenen o importunen: així ho requereix el pluralisme, la tolerància i l'esperit d'obertura sense els quals no hi ha cap "societat democràtica". I, referint-se a les crítiques al rei, continua dient: A més, els límits de la crítica admissible són més amplis respecte a un home polític, a qui s'assenyala per tenir aquesta condició, de cap d’estat.

No hi ha un dret de les altes instàncies de les institucions a no ser importunades, i un dispositiu no es pot fer per aïllar-les de les protestes sense conculcar els drets dels qui hi estan en desacord a fer sentir la seva protesta. Això, si volem ser un estat democràtic, com diu el tribunal.

Sobretot, però, senyor Trapero, li demano que ens aclareixi el misteri dels ous i la gran pancarta que ens té contorbats.