Quan la Rambla era el passeig del qual Hemingway es va enamorar, no havien aparegut encara les botigues de souvenirs, records impossibles per a turistes casposos, i tampoc les que van substituir, amb suposats productes catalans, els quioscos d'animals, per lluitar contra el maltractament de la fauna amb atribucions de mascota, intenció impossible de satisfer, com s'aprecia per la proliferació de negocis de menjar i cures d'éssers que sens dubte han hagut de ser adquirits en algun lloc.

La Rambla s'havia quedat ja sense part important de la seva essència quan una colla de miserables blasfems van interpretar el nom de Déu en clau de patiment humà provocant un 17 d'agost, i la pandèmia va venir a donar-li el cop de gràcia quan van deixar de tenir sentit els lloguers astronòmics i els conseqüents preus d'infart per canyes i plats de braves als bars de la zona.

Al final de la Rambla i durant el temps que construeix la meva memòria de joventut, baixant a mà dreta i després de l'històric Hotel Oriente, recordo com es confonien un frontó de pilota basca amb una sèrie de locals on la prostitució es deia alterne i s'exhibia en escenaris. Dins d'algun d'aquests locals hi havia subespais destinats que dones anònimes ensenyessin en viu els cossos perquè, a través d'un vidre, consumidors de pornografia poguessin veure, de manera encara més anònima, les seves nueses i posicions més o menys sexualment explícites.

Entre els que l'únic que fan en aquestes plataformes virtuals és ensenyar el seu físic i aquelles ofertes sòrdides dels sex-shops d'abans, les diferències són el que ara cobren, la complicitat de les xarxes i aquesta absurda idea, pretesament feminista, que qui actua així "s'empodera"

Avui aquests locals estan en franca decadència o desapareguts. Internet ha vingut per blindar, això creuen, l'anonimat de les persones que miren, mentre ha llançat a la fama les que s'ensenyen. Per descomptat, s'ofenen si se'ls diu prostitutes, però si ho van ser al local, també ho són ara. Formen part de la legió de persones que s'abonen a aquesta nova forma d'espectacle, streamers, la major o menor audiència de les quals depèn del nivell d'escàndol que generin, una habilitat per a la qual no cal tenir cap formació que s'aprengui en una escola o en una universitat, convencent els qui estudien o es preparen professionalment que són imbècils per no prendre aquesta lucrativa drecera a l'èxit i els diners.

Entre els que l'únic que fan en aquestes plataformes virtuals és ensenyar amb evidència el seu magnífic (o no tant) físic, fer contorsionisme sexual o explicar aventures íntimes, i aquelles ofertes sòrdides dels sex-shops d'abans, les diferències són el que ara cobren, la complicitat de les xarxes i aquesta absurda idea, pretesament feminista, que qui actua així "s'empodera". Esclar que la política ens demostra cada dia que hi ha moltes altres maneres de prostituir-se, però com veuen, juntament amb virus de la pandèmia, també va guanyant terreny de manera silent, creixent, inapel·lable, una epidèmia d'ignorància. El desconeixement que la llibertat té sempre preu, i que les conseqüències indesitjables d'aquesta mala concepció del nostre marge de maniobra són el trist pagament de la nostra responsabilitat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Montserrat Nebrera
Opinió Al Consell per sorteig Montserrat Nebrera
Montserrat Nebrera
Opinió Cuides a la UIC Montserrat Nebrera