La ministra d'Igualtat no és capaç d'entendre per què existeix la institució jurídica de la majoria d'edat. Encara que és difícil explicar gran cosa a qui s'obstina a no voler escoltar, ho intentaré. I també intentaré explicar-li el seu enorme error de creure que l'explotació sexual femenina es combat permetent a les menors d'edat avortar sense el consentiment ni el coneixement dels pares.

La majoria d'edat és un criteri jurídic d'ordenació de les conductes. Serveix per saber quan hi ha delicte en una relació sexual, o quan es pot suposar prou maduresa per testar, o per casar-se, o per comprar-se un pis.

La ministra, que ja és mare de tres criatures, potser no entendrà això fins que creixin. O potser ni llavors (la desnaturalització materna existeix): si Montero se surt amb la seva, a una nena —encara que en el present la hipersexualització de l'adolescència no vulgui enfocar-se com el que és, una errònia concepció de la llibertat—, tot i que només tingui 14 anys, se li permetrà avortar sense que els seus pares ho sàpiguen, al mateix temps que a ells se'ls exigeix que donin el consentiment perquè a l'escola li subministrin un simple analgèsic o perquè pugui anar d'excursió. En aquest àmbit tan íntim i transcendental com és l'aventura de ser avis, els pares no tenen res a dir? Ni tan sols tindran l'oportunitat de dir a la seva filla que pensi en la decisió que marcarà permanentment la seva vida i que en cas que decideixi seguir endavant amb l'embaràs, li faran costat? O és que la ministra està pensant en aquests pares que baldarien a cops l'embarassada i per a la qual cosa ja existeixen mesures alternatives de seguretat?

A una nena de 14 anys se li permetrà avortar sense que els seus pares ho sàpiguen, al mateix temps que a ells se'ls exigirà que donin el consentiment perquè a l'escola li subministrin un simple analgèsic o perquè pugui anar d'excursió

Pretén la ministra analfabeta (amb perdó, però és que està vist que tenir una carrera universitària no és garantia de gairebé res) que alliberant les filles del "jou" del coneixement que els pares puguin tenir de l'embaràs (a ells només els correspon donar-li la paga i posar-li la roba a la rentadora), l'explotació femenina desapareixerà, o que almenys decreixerà. Potser el seu error és no haver-se envoltat de gent amb el mínim coneixement de com funciona el tema, perquè l'explotació comença quan els coautors de l'embaràs poden desentendre's tan fàcilment de qualsevol responsabilitat. L'explotació comença quan qualsevol de nosaltres es converteix des de la concepció en el resultat d'una capritxosa decisió d'altres, compel·lida en molts casos pels qui no estan disposats a carregar amb les conseqüències dels propis actes, o els qui es lucren amb el fet que l'Estat posi a la seva disposició els mitjans per deixar la dona explotada de nou preparada perquè ho continuï sent. Fins i tot en el cas que una de menor s'hagi quedat embarassada en una violació, entendrien que ha de córrer amb la desgràcia sense que als pares els assisteixi el menor dret de saber, reconfortar i ajudar?

Els qui utilitzin la nova regulació per amagar-se i actuar no són objecte d'aquest comentari. Jo crec que ningú no està legitimat per jutjar les decisions dels altres. Però sí que tenim l'obligació de denunciar els errors que creiem que cometen els governants. No tenen dret a fer d'aprenents de bruixot d'una enginyeria social inquietant. Aquests humans que no han pogut aturar la mort que provoca un virus s'arroguen el presumpte poder de dir que tenim dret a marcar l'inici (i el final) de la vida d'un altre sense consultar res als qui ens la van donar i que, mentre no arribem a la majoria d'edat, han ostentat i carregat amb la pàtria potestat. Deu ser que no els agrada la paraula pàtria o continua sent una contumaç (i contradictòria) al·lèrgia a la paraula potestat? Potser és només, i com tantes vegades, una cortina d'escàndol rere la qual amagar qüestions més lucratives.