Pel que sembla, una quarta part dels pacients que ingressen a les unitats de cures intensives dels hospitals a Catalunya són persones ja vacunades. Els mitjans de comunicació i el mateix sector sanitari han posat èmfasi en les altres tres quartes parts de malalts crítics, recordant que majoritàriament havien prescindit de la vacuna, encara que també s'hi comptaven persones amb la pauta incompleta. La dada, tant pel que fa a una com a les altres tres parts del total, convida a la reflexió, perquè significa que ni la vacuna no evita la gravetat en un nombre important de casos greus, ni la vellesa, ja delmada per les anteriors hores de la pandèmia, quan encara no teníem ni vacuna ni màscares, no sembla que estigui tan vacunada com se'ns va dir, tenint en compte que ja hem superat la barrera del 50% els qui ens hem sotmès a aquest tractament preventiu.
La notícia que el vint-i-cinc per cent dels qui ingressen a les UCI estan vacunats és, al meu entendre, la pitjor d'aquest estrany viatge pandèmic, perquè fa difícil mirar el futur amb l'esperança de recuperar la normalitat
La història d'aquesta pandèmia, que ja va per la cinquena onada en el nostre entorn immediat, és la història de pronòstics errats. Ni els més malastrucs no han vist venir l'apocalipsi, ni la resta poden estar gaire orgullosos del que es conserva a l'hemeroteca sobre els seus vaticinis. Excepte alguns matemàtics, que demostraven en les prediccions que, com a agregat, som tan poc espontanis i originals com un ramat d'ovelles (esclar, d'aquí allò d'immunitat de ramat...), la resta ha anat fent-nos ensopegar en aquestes pedres que tant ens agrada tornar a trobar per repetir la jugada amb el mateix o més afany. Entre altres coses, perquè del que deien els números i els seus vaticinadors se'n va fer poc o cap cas des de gairebé el principi.
Ara, tanmateix, la cosa és fins i tot pitjor des del punt de vista de la incertesa. Certament la mortalitat ha baixat. El virus, que sembla tenir intel·ligència, encara que es digui que no és vida, intenta no matar l'hoste, així que, una vegada descomptats els qui tenien poques o nul·les defenses, el màxim que sol fer és ficar-nos a l'UCI. Però entrar a l'UCI pot significar seqüeles, en alguns casos indelebles i en bona part temporalment inhabilitants. Així que la notícia que el vint-i-cinc per cent dels qui ingressen a les UCI estan vacunats és, al meu entendre, la pitjor d'aquest estrany viatge pandèmic, perquè fa difícil mirar el futur amb l'esperança de recuperar la normalitat. Per descomptat, caldrà veure quin percentatge en termes relatius a una població majorment vacunada suposen aquestes xifres, però per començar, no permet abaixar la guàrdia, fins i tot en entorns suposadament segurs. I encara que em trobo entre els qui pensen que els números de la pandèmia només són alarmants en la mesura que pressionen el sistema sanitari, el cert és que dades com la que ara s'ha conegut de vacunats que no són immunes no fa més que retardar la recuperació econòmica, tan necessària per a múltiples sectors del nostre teixit productiu i subjecte pacient de tots els pronòstics que han anat fallant fins ara.