Com la burgesia catalana del segle XIX, fa 25 segles l'elit grega distingia molt bé la funció social del matrimoni de les vel·leïtats mundanes a què es podia entregar una part de la parella, sobretot l'home, ja que calia assegurar que la descendència fos la pròpia. Amants i consorts convivien d'una manera que tendia a plàcida, jugant cadascú el seu paper en una societat avançada i culta per la seva època. Alguns diàlegs platònics refereixen com el gran filòsof clàssic reflexionava sobre les idees de bellesa i d'amor tenint com a referent l'encant i vitalitat del seu amant, Ganimedes, l'edat del qual avui el situaria en la franja de la infantesa.
La consideració de la pederàstia ha patit, com pot veure's, un tomb radical: de signe de distinció i estatus (evidentment aquest tipus de relació no es donava llavors entre els qui no tenien temps per filosofar) ha passat a ser un crim execrable. Encara que la precocitat sexual s'aproxima avui a la de l'antiguitat (la vacuna del papil·loma humà s'aconsella abans dels 12 anys perquè s'ha d'assegurar que sigui anterior a la primera experiència sexual completa), la majoria d'edat se situa en els 18 anys. I així, les relacions sexuals de persones majors d'edat amb qui encara no la tenen han complicat la vida en més d'una ocasió als primers, perquè s'entén que perjudiquen psicològica i de vegades físicament els segons. Lolita és, doncs, un mer recurs literari.
La família és l'àmbit en el qual totes les violències queden ocultes, enterrades, sense cap teràpia, perquè no hi ha cap altre entorn en el qual refugiar-se
S'ha de dir que el perjudici no es produeix necessàriament en tots els casos, sobretot per aquesta precocitat que esmentava més amunt i com demostra la història d'amor de Jerry Lee Lewis amb la seva cosina Myra de 13 anys. Però, pel dret penal, aquest consentiment no és lliure, digués el que digués Myra, i aquesta és la nostra consideració penal actual. I tanmateix, com succeeix quan es parla de violència masclista o de violència racial, la pederàstia és violència perquè i quan s'exerceix sobre algú vulnerable, en concret, perquè i quan trenca la infantesa i tots els somnis que aquesta infantesa atresora. La pederàstia no és, doncs, avui un signe elitista, encara que hi hagi col·lectius que la reivindiquin, sinó una xacra repugnant. Però també ho va ser el matrimoni homosexual i ja té estàndards de normalitat, així que no podem saber com evolucionarà el tracte que donarem en el futur a les relacions sexuals entre adults i infants. De moment, si volem ser justos i de la mateixa manera que no distingim els nens en el seu consentiment més o menys lúbric a la relació pedòfila, tampoc no hauríem de distingir entre pederastes.
Investigar esdevé necessari, però no de manera sectorial, si no volem que la proposta acabi sent considerada una maniobra de persecució implacable en exclusiva contra l'Església catòlica, amb independència de la resistència més o menys important que hagi manifestat en col·laborar per aclarir els fets que li incumbeixen. I és que els abusos i la pederàstia tenen més facilitat de produir-se en entorns d'intimitat i per això ho són els entorns educatius (i no només dins de centres religiosos), els centres esportius (com s'ha vist amb l'entrenador Benaiges), però també la família. I si tots són execrables, el que més repugnància produeix no és sens dubte el de l'Església, que almenys no ho hauria de ser per a aquells que no li reconeixen cap ascendent moral sobre els nens. El lloc més abjecte i menys explorat és la família, amb pares, mares, avis i germans (naturals o incorporats) operant com a depredadors invisibles als ulls del seu propi entorn. Aquest és l'àmbit en el qual totes les violències queden ocultes, enterrades, sense cap teràpia, perquè no hi ha cap altre entorn en el qual refugiar-se. Tornant a l'antiguitat, també alguns emperadors romans van practicar l'incest. Sempre hi ha algun exemple perquè qui defensa l'indefensable el pugui seguir. Que s'obrin les portes per eliminar el mal, del volum que sigui. Però que s'abstingui qui investiga de fer causes generals sobre les institucions en les quals hagi operat, perquè, si se segueix aquest camí, no quedarà pedra sobre pedra, ni referent moral o cívic en què recolzar-se. I només al mal li interessa el caos.