Durant l'estiu els programes porqueria no han descansat. La premsa "seriosa" tenia a les seves principals estrelles de vacances, però en la tasca d'exhibir detritus no han desertat ni els protagonistes, ni aquells actors secundaris (perdó als professionals de la interpretació!) disposats a emular als que se n'han anat temporalment, sobretot pel fet que és precisament ara quan poden exposar més carn i vísceres al sol real i al virtual focus.

La televisió porqueria, amb crits, insults i posats de fals escàndol pels pecats o errades dels personatgets exposats a la crítica, ha avançat morosa sobre els dies estivals a velocitat de creuer, amb la cadència de la gota que, a força de caure, forada la més sòlida de les roques. Així de mica en mica però sense que res s'aturi, l'educació més fèrria que una escola o una família hagin pogut donar a una persona poden quedar eclipsades per l'exemple poc edificant en un doble sentit: el subjecte menys educat i obscè és qui més triomfa i per descomptat fer-ho així suposa incrementar el guany de manera directament proporcional a la desmesura.

Ara que estem a les portes d'un nou curs acadèmic, la qüestió torna a ser de candent actualitat. Hi haurà fornades de joves que hagin fet un esforç major o menor per aprovar la selectivitat, o el curs que els toqui en la formació que haguessin triat. Hi haurà qui fins i tot hagi acabat els estudis. No tothom mereixerà ser aplaudit, però sí els que al seu talent hagin estat capaços de sumar esforç. A tots ells serà molt difícil dir-los que durant molt temps, potser per sempre, els seus ingressos seran molt menors que els de tota aquesta plèiade d'individus exposats pornogràficament a la crítica grollera i a la batalla al fang.

El subjecte menys educat i obscè és qui més triomfa i per descomptat fer-ho així suposa incrementar el guany de manera directament proporcional a la desmesura

Sí, en una mala versió de la ideologia liberal podria dir-se que tot es redueix a la llei de l'oferta i la demanda, però acceptarem que resulta pedagògicament letal i un gran obstacle per a la qualitat democràtica de la nostra cultura política haver de bregar amb la voluntat dels grans grups de comunicació no ja d'intoxicar, sinó de reduir al no-res el criteri i, per tant, la llibertat de triar, dels individus que conformen el demos.