Des de fa uns dies als diaris es discuteix sobre la possibilitat que fos necessari un suplicatori per continuar amb el processament dels presos de l'1 d'octubre recentment elegits parlamentaris. Absurdament, ja que no existeix. Només s'ha de llegir l'apartat segon de l'article 751 de la llei d'enjudiciament criminal per saber que, en el cas de Junqueras, Romeva, Rull i Turull, el tribunal que els està jutjant només ha de comunicar a l'òrgan legislador la situació processal en la qual es troben.

A mi, en canvi, m'ha cridat l'atenció una notícia molt més xocant apareguda en els mitjans.

La Generalitat Valenciana es planteja obrir un expedient sancionador contra el Corte Inglés per una campanya de publicitat del dia de la mare on es posa de relleu una mare 97% entrega, 3% egoisme i 0% queixa. La raó és que al seu parer fomenta un estereotip de mare "que resigna les dones a complir amb el seu paper de bona mare basat en l'entrega per sobre de la resta d'identitats que la formen".

Mare i entrega són en el fons una i la mateixa cosa

Qui ha incoat l'expedient o no ha estat mare o sent-ho no ha entès el que la paraula significa. Perquè mare i entrega són en el fons una i la mateixa cosa. Hauria estat bé si s'hagués dit d'un pare el dia 19 de març? Perquè el que està més que clar és que no té sentit que ningú no s'ocupi dels fills, que vagin i tornin de l'escola amb la clau de casa penjada al coll, tornant a un lloc buit on només hi ha un televisor per observar, exhaustes les criatures per les interminables activitats extraescolars amb què omplir un espai que els pares no s'hi poden dedicar. Ho acabarem arreglant fent-ho al revés: els anirem a veure a l'escola una estoneta els caps de setmana. Així no molesten.

Recordo una conversa amb Ana Pastor sobre la seva decisió de no haver tingut fills per poder dedicar-se a la política. Avui se li diria que no ha de renunciar a res, però és que ser mare és renúncia també. Les nits sense dormir, la preocupació per la seva felicitat, la por de la seva infelicitat creix a partir del seu naixement, la vida de les mares, que per temps al seu costat poden deixar de fer coses que abans semblaven irrenunciables. Imagino que també dels pares, però jo no ho soc, i no puc posar-me al seu cap, i si en algun cas no és així, això no nega que la mare continuï sent l'entrega, la renúncia, l'amor incondicional. Així ho rebem de les nostres, així ho van rebre elles de les seves mares i així continuarà sent, en la mesura que entenguem que res no és comparable a generar vida i al fet perfecte que aquesta vida sigui en realitat un tros d'una mateixa que adquireix autonomia.

Esclar que, si entenem que tenir un fill és senzillament el resultat d'un dret a la maternitat, res d'això no s'acceptarà ni es comprendrà. Està clar que triomfen webs que parlen sobre el dret de reivindicar-se com a mala mare, perquè és molt difícil l'excel·lència en un àmbit en el qual ningú no va néixer ensenyat i per al qual no som preparats. Però aquest anunci que serà multat a mi m'ha recordat que si el món el governessin les mares, alguna cosa molt diferent del que veiem existiria. I crec que seria millor. Entrega, sí.