Entre les mesures que s'estudien per intentar resoldre els perjudicis causats per la pandèmia, hi ha les de caràcter educatiu i, en concret, la possibilitat d'atorgar un aprovat general per evitar la desigualtat que existeix entre aquells estudiants que disposen de recursos telemàtics i aquells altres que es troben justament a l'altre costat de l'anomenada bretxa digital.
Un percentatge que es calcula entre el 10 i el 15 % dels qui es troben encara formant-se estan ara confinats en petits habitatges, on el nivell de formació dels seus progenitors és ínfim i l'espai per poder estudiar, cap. Avaluar els seus coneixements i competències en aquest curs amb els mateixos criteris que a companys d'aula que sí que disposen d'aquests recursos i l'ambient adequat per a la concentració i l'esforç, resulta com a mínim desproporcionat. L'escola, per a aquestes persones que no tenen mitjans propis, era el refugi on treballar una oportunitat d'igualar-se amb la resta. Per descomptat que l'element de la voluntat és molt important, però les estadístiques donen llum sobre aquesta realitat complementària que és el context educatiu, en el seu cas totalment desfavorable.
L'escola de la vida també té el seu valor. I sens dubte aquests estudiants d'ara aprendran una d'aquestes lliçons que, encara que no sigui per sempre, ningú no pot dubtar que els deixarà marca
S'escolten a partir d'aquesta constatació veus partidàries d'aplicar en aquest curs un aprovat general, encara que per altres això suposa l'última derrota admissible davant una pandèmia que sembla doblegar-nos físicament, econòmicament i anímicament. Tanmateix, encara que per a la majoria de nosaltres no són més que històries que explicaven companys de facultat dels últims cursos, situacions com a aquesta ja s'han produït en l'àmbit docent en el passat, encara que només fos pel fet que els estudiants estaven en les mal anomenades vagues, i en tot cas, de manifestació en seguda i de seguda en concentració. Gairebé mai a classe. Aprovat general.
Diversos cursos d'aquells dies es van perdre en el batxillerat i la universitat, i aquí seguim. Els líders que van sorgir d'aquelles aules van ser infinitament millors que la major part de la incompetència, per molts títols que acumuli, que ens governa avui. Serà que l'escola de la vida també té el seu valor. I sens dubte aquests estudiants d'ara aprendran una d'aquestes lliçons que, encara que no sigui per sempre, ningú no pot dubtar que els deixarà marca.