Viatjar és aturar-se. Per paradoxal que parega. Dixem lo moviment humà de rotació i només fem la translació. Lo cos canvia de lloc mentre el cap s'evadix de la rutina i dels pensaments i aprén a flotar en terra de ningú. Siga per vacances, per faena o per a visitar un familiar o una amiga, siga sense cap raó, lo trajecte en si mateix oxigena l'ànima i es crea una mena de purgatori mental que ens ajuda a vore-hi clar i a prendre decisions. Sense saber com, discernim i triem millor. L'aigua es queda a baix, l'oli a dalt i amb ell greixem la maquinària.
Pots mirar per la finestra en solitud, llegir lectures pendents, escriure textos endarrerits. Pots parlar amb les persones que t'acompanyen i a qui normalment no t'és possible de dedicar-hi gaire temps. Pots escoltar música que t'agrada i descobrir-ne de nova. Inclús, fixar-te en la lletra i tot. També pots dedicar-te a detectar detalls absurds com ara observar el teclat del portàtil fins a detectar que totes les vocals, menys la a, es troben situades a la línia de dalt de tot.
Durant lo costum i el sedentarisme llancem centenars de peixos a l'aigua amb l'esperança que es facen grans i això està bé, però viatjar és allò que mos permet pescar-los
En la tranquil·litat del cervell afloren les idees, sobretot si viatgem caminant. D'entre el garbuix d'objectes submergits al llac de la ment, lo viatjar fa surar els més imprescindibles i ajuda a separar el gra de la palla. Diguessem que el soroll diari mos fa produir, però no ens ajuda a ser productius. Generem milers d'imputs, però no ens aturem a pensar amb quins mos quedem i alguns, finalment, s'acaben perdent per manca d'atenció, com si fossen una gotera.
Durant lo costum i el sedentarisme llancem centenars de peixos a l'aigua amb l'esperança que es facen grans i això està bé, però viatjar és allò que mos permet pescar-los. Omplir el cistell. Emergir. Perquè quan viatges pots dormir aquell tros de descans pendent que fa dies que acumules al rebost de la gana i la son. Perquè aturar la rotació del cap mentre traslladem lo cos mos dona una mirada, una consciència. Al viatjar, païm. És en el no fer res que es pot fer tot.