Fer-se gran no és envellir. Fer-se gran és aprendre a estimar (i això també inclou estimar-se a un mateix). Créixer no és fer-se més alt, és fer més ample el cor i aprendre a dir que no quan una altra resposta seria més fàcil i saber dir que sí quan la intuïció demana obrir-se pas.
Si vols aconseguir un objectiu a la vida t'has de preguntar: què no estaria disposada a fer per a assolir-ho? Quantes menys respostes trobes, més possibilitats d'èxit. Entenent com a part de l'èxit la serenor d'esperit inherent a la certesa d'una emoció. La passa ben donada malgrat lo soroll exterior. La paciència ben regada a pesar de la sequera interior. La disposició és l'essència d'una fita. Tindre la capacitat i la voluntat de sobrevolar el dubte i la temor, d'apostar i arriscar pel que una realment vol. Estar-hi disposada. Si se sap lo què i amb qui, llavors lo quan arribarà en lo moment que siga l'hora. Qui té clar el perquè pot suportar qualsevol com i sostindre-li la mirada al món.
M'interessa només aquella experiència vital que implica un aprenentatge. Si no he de poder créixer, no m'atrau. Potser per això m'agrada tant estimar. Poder dir-li a algú: estic aprenent a estimar-te i espero poder seguir fent-ho la resta de les meues vides i no arribar mai al final. Perquè sí: aprendre és estimar. I és millor no conèixer-ho mai tot ni abastar l'absolut. Així, si seguim en l'intent d'aprendre es continua estimant.
Qui té clar el perquè pot suportar qualsevol com i sostindre-li la mirada al món
Hi ha persones que saps que hi són, que han arribat a la teua vida per quedar-s'hi. Tots en tenim alguna. Amb una mica de sort algunes, en plural. Si tornem la mirada enrere, mostren la sendera transitada i diuen molt de qui som. Són part del nostre rastre vital i cap moixó no es pot menjar les molles de pa que marquen lo camí de tornada per desfer-lo: la rel arriba al centre de la Terra. Jules Verne ja ho sabia.
Saber que surts cada dia, com surt lo sol, això sí que és llum. I saber que hi seràs sempre, inclús quan ja t'hages apagat, com continuaria escalfant-mos durant milions d'anys la claror de l'astre, suposant que es morís avui. No se m'acut millor forma d'amor que la lleialtat. Saber que algú te vol prou com per a no fallar-te mai. Saber que tu estimes prou algú com per a ser-hi sempre. No importa lo temps que fa que no us veeu ni quant fa que us coneixeu. Tant se val la relació que ara teniu o la que tindreu. Esta mena de respecte i compromís amb l'altra persona és indeleble. Saber-la. Saber-vos. La pau també deu ser això i no només l'absència de guerra.