M'agraden les claraboies dels patis interiors de les cases perquè exageren la pluja que cau, sobretot de nit. Són com un timbaler del bruc, sembla que caiga més aigua de la que plou. I imagino camps i sotaboscos saciant la seua set només d'escoltar la pluja amplificada, com lo Petit Príncep ja era feliç des d’una hora abans que arribés la persona estimada.
M'agrada el silenci permanentment inexistent que fa valorar els sons que, de tant interrompre'l, s'hi acaben assemblant i mimetitzant. Pluja. Vent. Campanes. Quan som enmig de la natura i sentim lo riu fluir i els moixonets cantar solem dir: quin silenci! Lo silenci realment no existix però el seu 'no ser' ens ajuda a estimar els sons amables que el fan desaparèixer i el sublimen. La neu caient. Lo vol d'una oreneta. La corda vibrant d'un cello. Un petó furtat. La llar de foc cremant.
Allò que fa bella la rutina és que siga buscada, no sobrevinguda o obligada
Són sons hipnòtics, quasi com un mantra. Poden esdevindre una rutina, i ho dic en lo bon sentit. La paraula rutina prové del francès routine. Route ―del llatí― significa ruta i per tant lo seu significat està vinculat a un camí. Es tractaria d’una trajectòria ja coneguda que es repetix. O siga, per a mi, és tornar a fer el camí que mos agrada, que ja coneixem, plaentment. En canvi, l’ús o l’abús de la paraula avui en dia li ha donat una connotació pejorativa que sembla que s’associe a cansament, a repetició avorrida, que ha perdut l’interès.
Un costum no hauria de ser considerat monòton pel simple fet de ser quelcom d’habitual. La rutina també mos dona, d’una banda, seguretat a l’hora de fer una acció de manera memoritzada, amb la tranquil·litat de saber que sabrem fer-la, que ja la coneixem. De l’altra, mos permet repetir amb estima aquella vivència, tornar al so, al lloc, a la tasca, a la lluita. Volgudament. Allò que fa bella la rutina és que siga buscada, no sobrevinguda o obligada. Cercar conscientment la repetició innovadora, la imaginació reiterada. Lo caminar deliberat. Tornar-ho a fer.
Si la rutina és complir anys, benvinguda la vida.
Si la rutina és que ploga contra les claraboies, que visca la tronada.
Si la rutina és abraçar-te sovint, que m’encercle el dia a dia.
Si la rutina és que m’estimes, endavant amb lo dia de la marmota.
Si la rutina és insistir fins a aconseguir-ho, ho tornarem a fer!