Titular llegit fa tres dies a un diari digital: "Una jove catalana desenvolupa un dispositiu per detectar el càncer de mama amb una mostra d'orina". Fem la prova del cotó amb un home i entretenim-nos-hi una mica, tot i que la cosa no siga de riure ni per a estar enjogassats: "Un vell valencià guanya un premi literari". Tots dos exemples haurien de fer el mateix mal als ulls, tanmateix no ho sembla pas, i el primer és cert i el segon, fals. Si la jove catalana hagués tingut més de, posem, 60 anys, haurien començant la notícia dient que una anciana catalana bla, bla, bla?

Titular llegit pocs dies abans de l'anterior: "El poeta Francisco Brines guanya el Premi Cervantes 2020". Fixem-nos-hi: mos informen de la professió de l'home (poeta), del seu nom (Francisco Brines) i del premi que guanya (Cervantes). Ell és lo valencià del meu exagerat exemple anterior que buscava fer grinyolar la comparació i disparar les alarmes. En cap moment mos diuen la seua edat. Probablement perquè no siga rellevant per a l'article si l'escriptor és vell o fadrí. La joventut d'una femella sí que ho sembla. Conste que aquí posem en dubte lo tracte de certa premsa a les dues notícies, no pas lo mereixement del premi per part del senyor Brines.

Judit Giró Benet és una enginyera biomèdica de l'Alt Camp que ha inventat The Blue Box, un aparell que pot detectar el càncer de mama amb una mostra d'orina a casa

No s'hi val tampoc a justificar-se dient —com he sentit mentre m'explotava el cervell— que com que la persona (o siga, la dona) no és gaire coneguda, doncs no és adequat posar el seu nom al titular perquè sinó no s'entendria prou. És clar. Si seguim fent-ho així segur que mai no se la coneixerà del tot. Certament, a mesura que anaven passant les hores i els dies, la premsa ja se sabia el seu nom i l'errada s'anava pal·liant però encara no he sabut trobar cap portada de diari o telenotícies que me'n parle a cinc columnes i a tota pantalla en prime time. I ho he buscat, vos ho asseguro. La portada més repetida que he sabut trobar és la que ahir diumenge van publicar les grans capçaleres de la premsa espanyola amb l'anunci a tota pàgina de Telefònica, il·lustrat amb la imatge del tenista Rafa Nadal. La cosa s'explica per sí sola.

La jove catalana en qüestió té noms i cognoms: es diu Judit Giró Benet. És enginyera biomèdica, nascuda a Vallmoll (Alt Camp). Sí, del sud. I sí, és jove: té 24 anys, per tant molt de potencial i una llarga carrera per endavant. Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona i acaba de finalitzar el màster en Embedded Cyber-physical Systems a la Universitat de Califòrnia, Irvine, lloc des d'on ha desenvolupat este prototip que podria diagnosticar el càncer de mama d'una manera menys invasiva i costosa: a través d'una mostra d'orina a casa. No hi ha radiació ni hi ha dolor, dues paraules maleïdes que sí que apareixen a la mamografia. Lo premi que ha guanyat és lo prestigiós James Dyson Award i està dotat en 35.000 €, que li han servit per a pagar la patent. L'invent que ha ideat es diu The Blue Box.

Dignificar les persones comença per cridar-les pel seu nom i pels dos cognoms. Encara no he sabut trobar cap portada de diari o capçalera de telenotícies que me'n parle

La brillant enginyera, mentre feia la carrera, va escoltar com un professor els explicava que un gos era capaç d'ensumar l'alè exhalat dels pacients i bordar si aquell pacient tenia càncer. Lo seu cervell privilegiat i treballador va començar a imaginar una possible solució: un nas electrònic que fos tan precís com l'olfacte caní (a la perfecció de la natura solem trobar-hi la resposta per a tot). Ara ja l'ha dissenyat i construït. Així doncs, cada segon que l'orina passa dins de la capsa, l'invent envia un senyal al núvol on es troba allotjat l'algoritme d’intel·ligència artificial que ha creat. Després, lo senyal rebut torna al telèfon mòbil (hi haurà una aplicació) i l'usuària n'obté els resultats. A més, cada vegada que una dona es farà una d'estes proves estarà ajudant altres dones a obtindre un resultat millor ja que les dades rebudes contribuïran a perfeccionar la fòrmula matemàtica i a aconseguir un diagnòstic més infal·lible en el futur.

Lo masclisme arrelat i silenciós actua de manera camuflada i de vegades imperceptible. Lo menyspreu no és només ridiculitzar o marginar la dona perquè no puga arribar a ser, també és silenciar i obviar aquelles que aconseguixen ser. Dignificar les persones comença per cridar-les pel seu nom i pels dos cognoms. Sí, pels dos. Mentre Judit Giró Benet es trobava en ple procés d'investigació, a sa mare li van diagnosticar, precisament, càncer de mama. Este fet, li ha donat a tota la recerca una significat especial. La salut en femení, l'empoderament, una comunitat de dones tenint cura les unes de les altres. Una ment brillant i compromesa que ha fet un descobriment esperançador. Pel qui, pel què i pel com. Que en el futur hi puga haver moltes altres científiques depèn també que les xiquetes que en el present lligen premsa i miren la tele, vegen noms de dones als titulars i puguen dir: ella ho ha aconseguit. Per què no jo? La igualtat mos fa millor societat. La igualtat salva vides.