Allà cap a l’any 2000, a les Terres de l’Ebre mos vam especialitzar a rebre adequadament els membres del Govern de la Generalitat i del Gobierno de España que defensaven lo transvasament. No n’hi havia prou que promulguessen i donessen suport a una llei que mos humiliava i mos condemnava a desaparèixer com a terra, sinó que a sobre venien a passejar-se pel Delta per a explicar-mos que mos cobririen de milions i que el Plan Hidrológico Nacional era una gran oportunitat per al territori. Sí, clar. Com si mos xupéssem lo dit, natros. Total, que conseller que venia a vendre-mos la moto o a inaugurar un fanal, lo poble allí que anàvem en massa per a fer-li saber que no seria ben rebut mentre no defensés que lo riu és vida. Vam ser tan imaginatius com vam poder: targetes roges a cada mà per a expulsar-los, catifes de sal que simbolitzaven la salinització del Delta (per culpa de la reculada de l’aigua dolça), la banda sonora de Bienvenido, Mr. Marshall a tot drap, bitllets de pessetes i euros (la lluita mos va agafar a mitat del Tractat de Maastricht) fotocopiats i llançats al vent com dient: "No estem en venda", jotes versades per a l’ocasió amb lletres ben divertides i així durant anys i anys, fins que vam guanyar aquella batalla. La resistència pacífica i cívica, amb este toc d’humor, mos va mantindre vius i forts i, finalment, mos va fer vencedors.

Acostumats com estem a mobilitzar-mos, en los temps que corren mos obliguen a innovar i ara perfeccionem la tàctica en funció de qui mos visita. Dissabte passat, per exemple, visitaven la ciutat lo MHP Quim Torra i la cap de l’oposició, la senyora Inés Arrimadas, amb motiu de la Festa del Renaixement, un esdeveniment únic al país. Lo mateix dia i amb poques hores de diferència —quin encert, també! Des del respecte a totes les ideologies i sabent que pel carrer es passeja qui vol i amb qui vol, los tortosins i tortosines vam tindre clar què fer, a qui rebre i com.

La crida de Ciudadanos va ser feta per a militants i simpatitzants de les províncies de Tarragona, Terol i Castelló (quasi res!), que natros vivim a la cruïlla d’un munt de llocs. Amb tot, la seua comitiva estava formada per una vintena escassa de persones, sent generosos. Com qui diu, eren lo mateix número de persones ells que la suma de mossos i premsa que els acompanyaven. Los carrers (que seran sempre nostres) estaven mig buits. Altra faena teníem els tortosins, que el programa d’actes és intens i feia massa calor per estar-mos allí palplantats. A perill de patir una insolació. Fuig, fuig! Desconec si la visita de Cs era una provocació o no, però natros, per si de cas, no hi vam caure.

Lo MHP Torra va passejar-se rodejat de música del Renaixement en directe, agombolat en tot moment per centenars de persones alegres i agraïdes, amb càntics i consignes. La revolució dels somriures, Muriel… Persones anònimes compromeses i lluitadores. Lo president va anar pels carrers engalanats i va recórrer tot lo mercat municipal, edifici modernista i centre neuràlgic de la vida i la lluita del territori, ple de parades i de paradistes somrients. Lo contrast s’explicava per si sol.

Quan alguna cosa t’incomoda o et fa mal pots lluitar-hi en contra o bé ignorar-la. La despesa d’energia que suposa anar a contra corrent no compensa el minso resultat que en traus i és massa com per a justificar l’esforç que has de fer. Millor fluir. Sovint, la indiferència és la millor resposta, a més que s'aconseguix evitar, així, una repercussió mediàtica exagerada d’un acte irrellevant. Qui defensa lo discurs de la fractura social ha de sobreactuar perquè parega que n’hi ha, de fractura, quan la societat sap que el que hi ha (i mos l'hem treballat a fons) són un civisme i un respecte exemplars.

La ciutat mediterrània de les tres cultures que m’ha vist nàixer va ser visitada per qui va voler-ho, amb llibertat i tranquil·litat. La Festa del Renaixement és de tothom que vulga passejar-s’hi i xalar amb la bona gent i els espectacles i l’incommensurable patrimoni. Això sí, lo dret a expressar-se en pau inclou tant els qui volen passejar-se com els qui volen ignorar els qui es passegen. La diputada Arrimadas i alguns dels membres del seu partit van passar per la ciutat. Bé, podria dir-se que quasi van passar de llarg. Cap polèmica, cap tensió, res. Si un no vol, dos no es barallen. Lo foc necessita combustible per a expandir-se, no els en donéssem. Este és lo camí, este és l’exemple, esta és l’actitud. Per alguna cosa lo Renaixement va significar la reactivació del coneixement i el progrés, després de segles de predomini d'una mentalitat dogmàtica. Va ser llum, pensament, evolució i llibertat. Així sia.