A partir d'avui les tardes comencen a allargar-se, com s'allarga la mà a una persona que ho necessita. Mos cal més llum, ni que siga a base d'uns quants segons més de sol en cada capvespre, a base de trobar més veritat en les persones. Lo solstici és avui però enguany portem hivernant molts mesos. Lo nostre fred ve de lluny, venim d'un silenci antic i molt llarg. Des d'ara, quan mirarem a l'oest lo sol mos dirà adeu una mica més tard cada dia, com si l'horitzó jugués amb ell i s'anés apartant a poc a poc i dissimuladament conforme l'astre se li apropa per anar a trobar-lo. Avui és lo dia més curt d'un any que s'està fent molt llarg.

Lo refranyer popular contribuix a fer més entenedora i divertida esta època de l'any i el seu oratge i climatologia amb lo seu mostrari de dites. A principi de mes ja mos diu que per Santa Llúcia, un pas de puça, que encara enfosquix prompte. Ara que per Nadal, un pas de pardal i que per Sant Esteve, un pas de llebre. Anem guanyant terreny amb la mesura de les gambades dels animalons. Arribats al gener, serà el torn de Sant Antoni: pas de dimoni, que es veu que el dimoni té la cama llarga, potser és per aquell altre refrany que li atorga més saviesa per vell que per la seua condició de diable o potser és que no es va trobar cap bèstia que rimés amb lo sant en qüestió i van tirar pel dret.

Avui és lo solstici d'hivern i Júpiter i Saturn estaran tan juntets com feia 800 anys que no passava

Durant los propers dies viurem també lo periheli: aquell precís moment de l'any en que el sol i la Terra es troben més pròxims que mai l'un de l'altre. Ell i ella, afortunats, no es regixen per les lleis humanes, no tenen mesures de restricció, ni tocs de queda, ni confinament comarcal i podran quedar i vore's de prop, com fan cada hivern per estes dates. Es guarden lleialtat, qualitat que molts terrícoles haurien d'aprendre. Tornen a casa per Nadal, com diu aquell anunci de torró que fa dècades que reunix famílies al so del mateix eslògan. Tindran llibertat de moviments, aliens i allunyats d'una realitat que els humans no estem sabent gestionar amb la dignitat, la destresa i el raciocini que li pertocaria a una espècie suposadament intel·ligent i amb criteri.

Avui, 21 de desembre justament, a més del solstici també es produïx la conjunció entre Júpiter i Saturn, que amb esta intensitat feia 800 anys que no succeïa (des del 1623) i que fins lo 2080 no es podrà tornar a observar. Los dos planetes estaran tan a prop que semblaran el que se'n diu una estrella doble, com si fossen bessones de sempre, i esta raresa astronòmica es podrà vore a ull nu. Lo fenòmen es coneix també com a Estrella de Nadal ja que, gràcies al fet que per la seua proximitat brillen gairebé com un sol astre, se sospita que podria ser lo punt de llum que van vore i seguir els Reis Mags d'Orient i que natros, 2000 anys després, pengem a dalt de tot de l'arbre que ens decora les cases per estes dates.

No hi ha res tan delicat i sincer com ser lliure, la llum n'és un exemple

Davant d'un món en constant canvi -i deteriorament- saber que hi ha algunes certeses que cíclicament van tornant o que mai no han marxat del tot (planetes, estacions, refranys, amistats) ajuda a fer que caminar siga més que posar un peu darrere l'altre, que viure siga més que respirar, que l'energia puga volar en la justa vibració. No hi ha res tan delicat i sincer com ser lliure. La llum n'és un exemple. Entra i surt de les cases, puja i baixa muntanyes, juga amb los núvols i els arcs de sant Martí. La claror va i ve travessant mirades, gotes d'aigua, valls i rius, llepant les parets de les cases i les coses. També les persones llepem d'enyorament i olorem per rememorar. Una peça de roba, una fotografia, una cançó, una pell. La llum comença a créixer, lo dia comença a estirar-se. Que la seua llibertat mos arrossegue amb ella.