Hem tingut una hora menys per a passar per la vida dixant bon sabor de boca a tot aquell qui mos tasta. Una hora menys per a dormir, tot i que al final haurem descansat si fa no fa les mateixes hores que en un cap de setmana convencional, només que al despertar-mos ahir lo rellotge marcava seixanta minuts més. Com quan omplis lo dipòsit del cotxe posant sempre 50 € i ja no notes l'increment o la davallada del preu del petroli perquè tu sempre hi vas amb lo mateix bitllet i el que hi cap, per ben capigut. També hem pogut escoltar menys música, hem tingut menys temps per a somiar o per a ballar... Vo'n recordeu de quan ballàvem?
Lo cap de setmana que dixem enrere hem tingut una hora menys. O això diuen. En este temps que se mos ha furtat (ves a saber qui ha sigut) hem dixat de fer moltes coses o ens n'hem lliurat d'algunes altres. En una hora es poden recórrer cent quilòmetres en cotxe per anar a visitar una bona amiga. Ara, però, potser no ho hem notat tant perquè no mos dixen abraçar entre bombolles i tenim la mobilitat restringida. En una hora es pot escriure una carta -encara que actualment s'estila més lo correu electrònic i perdem cal·ligrafia- i qui treballava en torn de nit haurà plegat abans, que no tot ha de ser negatiu.
He tingut una hora menys per a estimar-te i que ara es faça de nit més tard no sé si m'ho compensa
En ple confinament domiciliari, ara fa un any, vam agrair que ens prenguessen una hora. Com si per una estona algú mos portés la pesada motxilla d'aquells dies. També hem tingut una hora menys de toc de queda (veus que bé?) i una hora menys per a guardar silenci, amb el que convé callar de vegades. Hem tingut una hora menys per a mirar el mòbil, que, escolta, tot això que guanyem en salut (i educació) i si no que els ho diguen als diputats del Parlament de Catalunya, a qui no els aniria gens malament aixecar el cap de tant en tant i escoltar qui parla des del faristol.
En una hora es pot perdre la vida i se'n poden salvar moltes. O al revés. Los presos polítics han estat una hora menys a la presó però a l'aixecar-se al matí següent tenien los mateixos barrots a la cel·la. Los minuts han passat de llarg a les dues en punt i no han trucat de matinada, com los botxins maleïts, però elles i ells continuen privats de llibertat. Tancats o exiliats. En una hora es poden fer moltes abraçades o una sola de llarga i infinita, cantar una dotzena de cançons o simplement contemplar l'horitzó com continua perfecte i immòbil, per a ell lo temps no passa.
He tingut una hora menys per a estimar-te i que ara es faça de nit més tard no sé si m'ho compensa. Lo dia té més llum però es continua fent llarg si tu no hi ets. Podem fer córrer avant i enrere el temps com si fos nostre -dels humans, vull dir- quan més aviat és ell qui mos controla perquè natros li hem donat este poder. Dubto que les orenetes que estan a punt d'arribar s'hagen descomptat mentre venien perquè ara anéssem avançats una hora. Al cap i a la fi, com deia ma iaia Mercedes, lo sol va a les velles: és a dir, a l'hora antiga. Continua escalfant i il·luminant aliè a les intrusions modernes. Tot depèn de quin siga el teu centre de l'Univers.