Per a començar, necessito dir que lo d’ahir no va ser cap festa de la democràcia. Repetir unes eleccions per l’arrogància i la manca de voluntat de diàleg dels partits espanyols no és motiu d’alegria. Tindre 37 presos polítics i 9 exiliats no és per a estar contents. Res de jornada electoral desenvolupada en absoluta normalitat. Fa anys que res no és normal en esta repressió constant. I malgrat tot això, l’independentisme és més gran, continua fort i seguix creixent, en escons a Madrid (23) i en percentatge de vot total (3 punts més).

Una llumenera irresponsable anomenada Pedro Sánchez és lo president espanyol eternament en funcions. Des que va accedir al càrrec lo juny de 2018, gràcies a una moció de censura, ha anat posant en pràctica allò de qui dia passa, any empeny i s’ha anat escorant a la dreta. Una dreta que en estes eleccions se reconfigura fins a convertir-se, ja sense pudor i directament, en extrema dreta, que creix d’una manera alarmant. Sánchez, prepotent, es pensava que repetir eleccions era una bona idea perquè entremig hi hauria la sentència del procés i l’exhumació del dictador i que això el beneficiaria. Res més lluny. Amb l’exhumació del dictador no només s’ha tret la mòmia, sinó que s’ha aconseguit desenterrar també la vella guàrdia ultradretana i feixista. Espanya és irreformable i té una memòria molt curteta.

Los blocs se queden, si fa no fa, com estaven. A la dreta, la patacada de Ciutadans (estic aplaudint amb les orelles) alimenta, pam dalt, pam baix, el PP i, sobretot, Vox. Quin drama lo seu creixement, és un perill donar-los un altaveu a estos energúmens i, perdoneu, però m’adreço un momentet als mitjans de comunicació en general: lo dret a la informació acaba allà on comencen los discursos que vulneren drets humans fonamentals. I a Rivera i Arrimadas us dic que soc una bona persona que mai no s'alegra de les desgràcies alienes. Amb vatros, però, faré una excepció: estic contenta amb la vostra patacada i vos desitjo una lenta i agònica desaparició com a partit, amb lo mateix dolor que mos hau infligit. Pel que fa a l’esquerra —si és que se li pot dir esquerra a segons qui— lo PSOE es queda quasi igual (encara baixa i tot, massa poc) i lo que perd Podemos va, en part, a Más País (Errejón) i a Compromís i, la resta, probablement, haja sigut producte de l’abstencionisme. L’Estat ha malbaratat diners i temps per a quedar-se, més o menys, allà on numèricament era fa sis mesos. Dubto que aquells que no van voler entendre’s a l’abril, s’aclarisquen ara. Dubto que s’il·luminen de cop i vulguen demà negociar amb Catalunya. Unes terceres eleccions espanyoles són prou probables i no m’atrau gens la idea, però la seua ineptitud s’ho ha buscat.

Tota repressió serà combatuda per la ciutadania i sí, la força de la gent a partir d’avui dilluns dia 11 torna a ser un tsunami democràtic, esta vegada a la Jonquera, concretament a la part de la Catalunya Nord, el Pertús

Natros, la Catalunya republicana i antifeixista, hem de seguir a la nostra. Estes eleccions eren un pas més en lo nostre camí i l’hem superat amb nota. A l’independentisme, la mica que baixa ERC fa cap a Junts per Catalunya i a la CUP, que capta també, segurament, nous votants jóvens, i tots tres partits sumen un diputat més a Madrid, lo seu màxim històric global. Lluny de baixar o cansar-se, l’independentisme està més fort que mai, malgrat lo desencís dels votants amb los seus propis partits, que no han estat a l’alçada d’un poble que mai no falla. Cal seguir sent crítics amb ells des de la mobilització permanent. Omplim los carrers per a buidar les presons, desobeïm les lleis injustes i fem saber que mentre no hi haja lo ple reconeixement de la nació catalana, la inestabilitat continuarà. Tota repressió serà combatuda per la ciutadania i sí, la força de la gent a partir d’avui dilluns dia 11 torna a ser un tsunami democràtic, esta vegada a la Jonquera, concretament a la part de la Catalunya Nord, el Pertús, i que dixen de buscar qui hi ha al darrere perquè hi som tots al davant, donant la cara per la llibertat i per la independència. Hem parlat novament a les urnes i seguirem fent-ho als carrers. Fins a la victòria.