No mos tinguésseu gaire enveja, als de l'Ebre. Penseu que bona part dels motius que mos fan poder passar a fase 2 i anar per davant al marcador no els voldríeu vatros després de la pandèmia (ni abans tampoc). Tot allò pel qual venim lluitant de fa dècades i del que mos queixem, resulta que ara mos juga a favor. Tampoc no està malament, no sempre havíem de perdre ni ser els últims en totes les llistes. Ara, encapçalem lo mapa i mos mireu de reüll, preguntant-vos quin és lo nostre secret o fins i tot mig plantejant-vos de vindre a viure aquí baix quan tot això passe perquè comenceu a descobrir que no només no s'hi està tan malament, al sud, sinó que fins i tot s'hi està bé. Molt bé. Això sí, si veniu, compreu-vos un megàfon: vos farà falta segur en algun moment o altre perquè aquí cada dos per tres hem de sortir al carrer a manifestar-mos per a reivindicar allò que és de sentit comú però que massa sovint s'oblida.

Tot allò pel qual venim lluitant de fa dècades i del què mos queixem, ara mos juga a favor. No sempre havíem de perdre ni estar els últims en totes les llistes

Quan parlem de despoblament, volem dir que natros en quatre comarques i més de 3.300 quilòmetres quadrats som encara no 180.000 habitants, que podria ser un barri gros de Barcelona. Vol dir que a les platges del Delta passeges quasi sola mentre la Barceloneta, Salou o Benidorm pareixen un parc temàtic. Vol dir que tenim una densitat de població baixíssima i vatros viviu a munts. I sí, em sap greu, de debò, perquè crec que no us mereixeu este atapeïment (ni natros este abandonament).

Quan reclamem trens dignes vol dir que tenim molt poques freqüències i que els regionals sempre van tard i que l'excepció s'ha convertit en norma i la mobilitat és una mica bastant desastrosa. I que un diumenge al matí estaríem millor fent lo vermut que tallant les vies però de vegades no hi ha més remei.

Quan lo paisatge mos acompanya a cada pas del dia a dia i mos hi imbriquem i a quatre passes tenim dos parcs naturals, lo riu que és vida i un Delta preciós (que està malalt, no ho oblidéssem), és perquè hem hagut de fer centenars de manifestacions per a fer entendre als de dalt que l'aigua de l'Ebre no es perd al mar, que les muntanyes respiren i senten i que la natura s'ha de cuidar, no combatre. Lo Trabucador s'afona i ja no sabem com més esbelegar-mos.

Sí, estem lluny, som pocs i estem mal comunicats, estem dispersos i fa caloreta de la humida. Potser tan lluny que el virus ha passat quasi de llarg, potser tanta calor que no ha pogut recrear-s'hi gaire i potser som tan pocs i tan mal comunicats que no ha sabut com moure's ni on trobar-mos. Ep! però no tot mos ve donat, que natros, les persones, també tenim cert mèrit, que hem fet bondat i hem respectat les recomanacions i hem complit les normatives. I de sempre tenim un estil de vida sostenible amb preus raonables, lloguers assumibles i quilòmetre zero en moltíssims productes. No pixem colònia però alguna cosa devem fer bé.

La famosa nova normalitat mos hauria de tractar amb més dignitat i apostar per l'equilibri territorial: no volem tornar a estar a la coa dels mapes que ara encapçalem

Quan tot això passe i malauradament lo mapa es torne a invertir i anéssem a la coa de les estadístiques, sobretot en inversions, no dixesseu de mirar cap al sud, no només com a una Catalunya insòlita sinó com a una part del país igual de legítima i respectable que té una qualitat de vida guanyada a pols. No volem estar de moda ni volem que se mos arracone. Lo terme mig no hauria de ser tan difícil. La famosa nova normalitat hauria de comportar que se mos tractés amb la mateixa dignitat que a qualsevol altra regió del país. Cap tracte diferencial, tampoc per a mal.

Estem a dues hores de cotxe (tres en tren, ja us aviso) i hi ha la mateixa distància de dalt a baix que de baix a dalt. Ara que hem descobert les bondats del teletreball, una fibra òptica desplegada amb criteris de justícia social i empresarial podria fer que alguns dels que ara viviu a munts poguesseu treballar des d'una casa a la vora de l'Ebre i així descongestionar la capital i ajudar la ruralitat. Hauríem d'aprofitar esta oportunitat per a fer una redistribució i apostar per l'equilibri territorial. No cal un tracte igual, n'hi hauria prou en que fos equitatiu. I no, no cal que vinguésseu tots alhora, que no cabríem. Som un territori acollidor i emprenedor que vol mirar cap a endavant en positiu, aguanteu-mos la mirada quan vos trobésseu amb los nostres ulls fitant-vos i cuideu-mos com natros ja mirem de fer-ho. Que la nova normalitat no sigue com l'antiga. Som un territori valent i fràgil. Si veniu, aixequeu lo puny i descalceu-vos.