Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) sobre xarxes socials i atenent també les dades oferides pel mateix Twitter, esta xarxa té uns 330 milions d'usuaris arreu del món, 4 dels quals són a l'estat espanyol. D'estos, només lo 24 per cent són actius, és a dir: que han fet almenys un missatge en los darrers dos mesos. A més, en los últims tres anys s'ha produït un estancament d'esta xarxa —fins i tot un descens— mentre Facebook i, sobretot, Instagram, creixien.

Si fem càlculs mentals rapidets vorem que la comparació mos porta a un número més aviat reduït de persones que l'utilitzen realment —recordem que només són actius lo 24 per cent d'estos 4 milions registrats— i, en proporció amb lo total de població de l'Estat, la xifra resultant sembla gairebé simbòlica: dels 38 milions de ciutadans d'entre 15 i 80 anys (franja potencial d'ús) només 1 milió és assíduament operatiu. Del nostre país, Catalunya, no n'he sabut trobar dades fiables. Amb tot, diverses veus parlen de que podria representar només lo 7 per cent de la població.

Sumem-hi a això un altre element: los seguidors d'un determinat compte ho són perquè, lògicament, los hi interessa aquella persona i/o els temes dels quals opina. Per tant, estem parlant  de milers o com a molt centenars de milers d'usuaris (los qui en tenen milions es compten amb los dits d'una mà, ja mos entenem) que estan disposats sempre a aplaudir-lo, persones afins. Tenim, per tant, 4 milions d'habitants que disposen de Twitter, dels 38 que podrien tindre'n. D'estos 4, només 1 milió és actiu amb certa regularitat i d'este milió, los milers que seguixen algú en són admiradors incondicionals, poc donats a la crítica (dixem de banda perfils falsos i els que només busquen baralla ferotge).

O sigue que la famosa bombolla de Twitter no arribaria quasi ni a categoria de bombolleta, una xicoteta esfera efímera sense la qual es pot viure tranquil·lament, fet empíricament comprovat. Los debats paral·lels que s'hi creen no senten càtedra, tot i poder ser enriquidors. Certament, es tracta d'una xarxa interessant amb perfils dels quals adependre però cal dimensionar-la en la seua justa mesura i no donar-li més importància de la que realment té (premsa inclosa). La vida no es mesura segons lo número de seguidors que tens, ni en funció de les piulades que fas. Si Twitter fos un planeta, seria la Terra enmig del Sistema Solar. Un bufit.