Sento tristor per la mort d'un arbre. Lo fort vent l'ha fet caure. Era un aube emblemàtic de més de cent anys, malgrat que no ho aparentava —com se sol dir amb los humans— i es conservava molt bé. Era ben plantat i la seua presència imposava pau i respecte a parts iguals. Lo saludava sempre que hi passava. Era vell i elegant. Alguna de les marques que porto són seues: les cabres pels seus pecats porten los genolls pelats. Amb dos rames gruixudes que naixien poc després d'un tronc corpulent, i que semblaven dos immensos braços oberts, este pollancre abraçava el cel sense contemplacions, com si li anés la vida.
Estava situat a l'encreuament de dos petites carreteres. Quedava de camí a l'hort de mons iaios. Ells ja fa molts anys que van marxar, però que el xop encara fos viu els feia, d'alguna manera, presents. Ara, amb ell, se'n van moltes coses. Entre elles, potser inclús una part de la infantesa, però, sobretot, se'n va un ésser viu. Si fos una persona, diríem que se n'ha anat un home bo. Tindria família i amics —dic jo— i era treballador i complidor amb la seua noble faena: permetre-mos respirar i regalar-mos ombra.
I és que Tolkien no escrivia només fantasies quan al seu El senyor dels anells va crear els Ents. Los arbres del llibre de l'autor anglès parlaven entre ells i diversos estudis recents ho demostren. Los anomenats monoterpens són una eina de comunicació entre els arbres. Estos compostos químics vindrien a ser les seues paraules que, unides correctament, creen missatges que usen per a comunicar-se. Una altra cosa és que natros, los humans, els poguéssem escoltar o siguéssem capaços d'entendre el seu llenguatge però ells parlar, parlen.
Tolkien no escrivia només fantasies: ara se sap que els arbres parlen entre ells i que tenen efectes curatius sobre les persones
No només tenen converses sinó que les substàncies que hi ha sota la copa dels arbres, en respirar-les, van a parar al torrent sanguini de les persones que són a la vora. Los boscos, especialment los madurs, alliberen substàncies volàtils provinents dels fongs i la vegetació que, en ser inhalades, causen beneficis per a la salut amb efectes positius als sistemes immunitari, cardiovascular i nerviós, per no parlar de l'evident benestar psicològic que generen, és clar.
Al Japó, ells sempre tan avançats en estes qüestions, ja fa temps que ho saben i ho recepten com a medicina preventiva. Ho anomenen banys de bosc. Que bonic! Passejar per la natura, tindre arbres a prop, respirar-los, abraçar-ne l'escorça. Empeltar-se amb ells. Nadar-hi. L'aube que ja parlava quan mons iaios eren jóvens ha callat ara per sempre. Les intenses ratxes del cerç de l'Ebre l'han acabat tombant. Ja veus, estimat Lluís, com la teua Estaca però ell estava al nostre bàndol. Era dels bons. Diu un vell proverbi que cada vell que mor és una biblioteca que crema. Potser també cada arbre que cau és una conversa que es perd. Un bany que s'ofega. Una infantesa feta adulta de cop. Gràcies per tot. Que en pau descanses.