Vaig aprendre a estimar la llum perseguint ombres per carrers desconeguts i rutes ignotes. Observant com els rajos de sol s'escolaven per entre rames d'arbres vora el camí lluny de casa i dibuixaven fantasmes esquelètics a la terra empedrada. Repassant fotos d'antics viatges sempre s'hi troba una resplendor peculiar en algun raconet que mos recorda que, per norma general, hem acabat trobant la sortida dels laberints obscurs on mos ha fet entrar la vida.
Vaig aprendre a estimar la llum badant enfront les columnes dels ponts que reflectixen les aigües de riu, tímidament enjogassades amb l'alba amorosida. Aguantant la respiració en solitud en un capvespre rogenc vora el mar. Perseguint arcs de Sant Martí que s'esfilagarsaven a mesura que el plovisqueig es tornava irregular. Les fronteres de l'amor inexplorades i els dubtes de la pell solen tindre la marca d'una claror fugissera.
Repassant fotos d'antics viatges sempre s'hi troba una resplendor peculiar en algun raconet que mos recorda que, per norma general, hem acabat trobant la sortida dels laberints obscurs on mos ha fet entrar la vida
Vaig aprendre a estimar la llum mentre m'engolia una superlluna plena a la platja. Amb les persianes que filtren perfectes filets d'aurora per on ballen suspeses les volves de pols. Amb una veu anònima i inesperada com una tronada d'estiu, refrescant i intensa. Submergida en la transparència d'un llac des d'on podien vore's les antípodes sense ulleres. Menjar quan tens gana. Dormir quan tens son. La tendresa i la intimitat. Fer-mos la vida més senzilla.
Vaig aprendre a estimar la llum caminant per dins d'uns ulls que no podien mirar sense entendre-ho tot i a l'interior dels quals hi flotaven tots los planetes no descoberts. Sota la punta del meu bolígraf escrivint un nom nou. Pescant estels fugaços amb les mans plenes. La meua gent no ho té tot clar ni brilla sempre, però s'esforça cada dia per a ser millor i em fa somriure. Lo seu interruptor mai no es fon. La llum que no sabia que brillava.