Al ple de l’Ajuntament de Barcelona del passat 30 de setembre es va aprovar una proposta per poder aplicar un recàrrec de fins a 4 euros a la taxa turística vigent. La proposta la feia un economista coneixedor del sector turístic i de la problemàtica que l’envolta, Miquel Puig, regidor d’ERC.
Aplicar un recàrrec a nivell municipal sobre aquest impost de la Generalitat és una proposta que no contemplava la llei. Per això, l’acord que es va prendre consisteix a demanar a la Generalitat que insti al Parlament a modificar la llei, de manera que sigui possible aplicar un recàrrec municipal. Ah! i que l’ingrés que generi faci cap íntegrament a les arques de l’ajuntament. Si, com s’espera, aquesta proposta s’aprova, l’ajuntament decidirà com el gestiona quant a tipus a aplicar, zones de la ciutat, etcètera.
Amb el recàrrec, a Barcelona els turistes que s’allotgen en hotels de 5 estrelles i els de creuers amb estades de més de 12 hores podrien arribar a pagar fins a 6,25 euros per visitant i dia, davant els 2,25 actuals. En un hotel de 3 estrelles es pagarien fins a 4,65 euros (0,65 de la tarifa general i 4 del recàrrec). Si la cosa va endavant, Barcelona es podria situar entre les ciutats amb una taxa turística alta, en línia amb grans ciutats del món com ara Amsterdam, Venècia, Roma, Berlín o moltes d’americanes que reben milions i milions de visitants anualment.
Per bé que el rendiment potencial del recàrrec que es planteja caldrà veure en què es concreta, el potencial és alt, estem parlant de xifres rellevants en el marc dels pressupostos de la ciutat, perquè podrien arribar a significar un augment dels ingressos del voltant del 3% dels ingressos totals del consistori, d’avui per demà i sense que els barcelonins ho notin. No està gens malament.
En la meva opinió estem davant d’una bona iniciativa, justa, necessària i alhora valenta, per a una ciutat que els que hi vivim considerem turísticament sobresaturada. En alguns barris, la qüestió té categoria de problema greu de convivència. El turisme no para de créixer, bat rècords any rere any, i això passa en una ciutat en què l’alcaldessa, ja el 2015, portava sota el braç el projecte de regular-lo. Ha tingut alguns encerts, però el de limitar un creixement desbocat, no.
La taxa turística pot ser, ja es veurà, un instrument que ajudi a corregir els excessos
En qualsevol cas, la proposta aprovada a Barcelona resulta molt rellevant, perquè per primera vegada l’ajuntament reconeix públicament i proposa actuacions sobre un turisme que exerceix una pressió molt problemàtica i que està en risc de morir d’èxit. I l’ajuntament ha cregut que una manera d’actuar sobre el problema és fent que ciutat rebi un turisme millor. La taxa turística pot ser, ja es veurà, un instrument que ajudi a corregir els excessos.
Un dels punts que m’ha cridat l’atenció és la posició que hi han tingut els diferents grups polítics presents a l’ajuntament davant una iniciativa en favor dels residents i orientada a capturar per a Barcelona una part dels beneficis econòmics que genera el turisme. Hi han votat a favor el partit d’Ada Colau, que així acaba de subscriure una proposta valenta, encara que la proposta sigui d’altri; també el grup d’Elsa Artadi, que ja va defensar en campanya el recàrrec municipal; el PSC també s’han afegit a la proposta, amb una actitud de responsabilitat davant dels barcelonins que els seus superiors no demostren davant dels catalans. Tots plegats han aplicat el sentit comú.
En canvi, han votat en contra de la proposta els grups de Ciudadanos, Barcelona pel Canvi (una escissió de l’anterior) i el PP. Si he de ser franc, quan vaig conèixer la iniciativa, vaig pensar que tothom s’hi afegiria, perquè era un pas per millorar el benestar dels barcelonins i traspassar als visitants una part dels costos i externalitats que generen. Però no, em vaig equivocar. Aquests grups, votant-hi en contra prioritzen l’economia dels visitants respecte a la dels residents. Com si ja els estés bé que els plusos de neteja, de seguretat, d’aglomeracions, de soroll, d’encariment dels pisos, de gentrificació, de pèrdua d’identitat veïnal en alguns casos, etcètera vagin a càrrec dels residents. Que, per cert, són els que voten. Cornuts i pagar el beure.
Lògicament aquests partits estan a anys llum de la tesi que sostinc de fa temps en el sentit que Barcelona i tota la costa catalana (de la Daurada a la Brava) no necessita més turistes. El que necessita és que els que venen gastin més. El turisme low cost no és el nostre futur, i si és sensible a un augment de la taxa turística, cal pensar si ens interessa. Necessitem un turisme, posats a fer servir anglicanismes, high value. I la taxa proposada, benvinguda sigui, va orientada cap aquí.