Ja fa temps que les notícies judicials ocupen una part substancial dels noticiaris, especialment a Catalunya, on tenen gran protagonisme les relacionades amb els fets de l’1 d’octubre i les seves àmplies seqüeles.

Aquests darrers dies el protagonista ha estat (altra vegada) el president Puigdemont, objecte de caça major (com al seu dia va dir i ho va patir el president Artur Mas) per part de l’Estat i els que hi manen, entre els quals la cúpula judicial i la de seguretat nacional espanyoles. No cal ser visionari per veure que la tenen jurada a l’independentisme, i com que la cúpula judicial té l’agenda plena d’actuacions en aquest àmbit en el futur immediat, m’ha semblat oportú recuperar el darrer Eurobaròmetre (una enquesta anual), que intenta mesurar la percepció ciutadana de la independència de la justícia entre els 27 països membres. Aquest diari es va fer ressò d’alguns resultats d’aquesta enquesta el proppassat 9 de juliol i jo mateix vaig parlar de l’enquesta del 2018 els 21 i 22 de novembre d’aquell any.

El treball de mesura al qual ens referim és estadísticament representatiu, tant en l'àmbit de la UE (mostra de 25.827 enquestats), com d’Espanya (mostra de 1.007 enquestats) de la població de 15 anys i més. El treball de camp es va fer entre el 29 de març i el 6 d’abril d’enguany.

Amb motiu de l’actualitat i de la proximitat del quart aniversari de l’1-O m’ha semblat oportú recordar alguns resultats de la percepció que en tenen els espanyols de la independència judicial i posar sobre la taula la pregunta de quins resultats s’obtindrien si l’Eurobaròmetre agafés només Catalunya, territori sobre el qual no es publica cap explotació de l’enquesta en qüestió.

Per situar-nos millor, resulta rellevant destacar que els resultats dels eurobaròmetres s’incorporen a l'EU Justice Scoreboard, el qual recull dades sobre eficiència, qualitat i independència dels sistemes nacionals de justícia. Uns sistemes de justícia efectius són essencials, se’ns recorda a la introducció, per aplicar la llei EU i per mantenir el paper de la llei i els valors sobre els quals descansa la UE.

La cúpula judicial, poques persones però amb noms i cognoms prou coneguts, ha donat mostres de biaixos ideològics i de selecció, impropis de la posició que ocupen i que a Europa no ocuparien

Doncs sobre la independència de la justícia espanyola, una minoria dels enquestats la percep adequada (molt o bastant bona), concretament un 38%, a notable distància dels resultats que s’obtenen al conjunt de la UE (54%) i a gran distància de quatre països que més que doblen el percentatge de satisfacció espanyol (Finlàndia, Dinamarca, Països Baixos i Àustria). En sentit invers, la proporció d’enquestats que percep que la justícia no és adequada (dolenta o molt dolenta) és a Espanya del 50% (35% al conjunt de la UE).  

Els espanyols enquestats que diuen que tenen una mala percepció de la independència del seu sistema de justícia ho assignen a tres factors semblants al conjunt de la UE: interferències o pressions del govern i dels polítics (79% UE, 79% a Espanya), interferències o pressió d’interessos econòmics o altres (74% UE, 75% a Espanya) i que l’estatus i la posició dels jutges no garanteix de manera suficient la seva independència (64% UE, 57% Espanya).

Aquests resultats corresponen a percepcions sobre el sistema judicial en general al conjunt de l’Estat. Em pregunto quins resultats es donarien a Catalunya, tenint present que la percepció dels catalans podria estar altament influïda pel tracte que està donant la justícia espanyola als encausats sobre el procés i les accions derivades. Es tracta d’un nombre molt limitat de magistrats, això sí, amb molt de poder i amb gran presència en els mitjans de comunicació.

Diria que la població amb opinió negativa sobre la independència judicial s’enfilaria bastant per sobre del 50% espanyol. I també diria que, sobre els factors que determinen valoracions negatives, la percepció de les interferències (polítiques i econòmiques) seria molt més alta. Tanmateix, atesa la visibilitat de la cúpula judicial espanyola i el seu desig de castigar exemplarment l’independentisme, crec que el més mal valorat seria l’estatus i la posició i dels jutges com a garantia d’independència. El motiu? La cúpula judicial, poques persones però amb noms i cognoms prou coneguts, ha donat mostres de biaixos ideològics i de selecció, impropis de la posició que ocupen i que a Europa no ocuparien.

Per què no fem una enquesta sobre aquest tema?