Inconscientment, en un acte tan quotidià com comprar un producte determinat fem servir dos conceptes econòmics que van lligats: el seu preu i el seu valor. El preu és el que ens costa, aquella xifra (generalment diners) amb la qual passem a ser propietaris del bé o del servei a la venda. La xifra que paguem la determina el mercat en funció de l’oferta i la demanda, i és dinàmica, com bé saben pagesos, ramaders, industrials, comerciants i proveïdors de serveis.

Encara que no sigui de manera conscient, també apliquem a la compra el valor de la cosa, un concepte subjectiu que expressa l’apreciació que en fan els individus de les qualitats d’un producte, la seva utilitat, la satisfacció que generarà. En els béns de mercat subjectes a competència, donem sempre al producte un valor superior al preu que en paguem.

Resulta una simplificació útil la frase segons la qual “el preu és el que pagues, el valor és el que reps”. O, també, el preu és el que un venedor espera ingressar pel seu producte i el valor la quantitat que un client està disposat a pagar per aquell producte. Per exemple, Apple ofereix un producte superior al dels competidors, i per això els seus compradors estan disposats a pagar un preu alt en tenir una percepció de valor encara més alta, la qual cosa permet al fabricant uns marges que la fan una de les empreses més valuoses del món.

Els conceptes de valor i preu els podem aplicar també en l’esfera dels ideals. Posem per cas, per raons de rabiosa actualitat, el desig d’independència a Catalunya i la defensa de la unitat d’Espanya a l’Estat.

El valor que s'atorga a la unitat d’Espanya no té límits, és pràcticament infinit, s’està disposat a fer el que sigui. En canvi, el preu que han de pagar per aconseguir evitar la independència és molt limitat, de manera que hi ha garantit un superàvit

La independència rep una alta valoració per part de la meitat de la població catalana, es tracta d’un desig que ha mobilitzat fins als extrems la societat en els anys recents. Els fonaments d’aquest desig són l’esperança d’aconseguir un encaix diferent amb l’Estat, com a conseqüència d’un menyspreu polític i econòmic històrics. Ara bé, per molt que es valori la independència, és aquest mateix Estat el que es cuida de posar-hi el preu. I aquest és (fins al moment) molt alt a nivells personals i polítics en forma de repressió, presó, inhabilitacions, intromissió en processos electorals, exili, multes, etcètera.

I és que en aquesta dicotomia preu-valor hi entra en joc quin és el valor que se li atorga a la unitat d’Espanya per part de qui disposa del poder coercitiu. Que no és altre que la majoria política de la resta de l’Estat, però sobretot el deep state representat pels garants últims de l’orde (cúpules judicial i policial, i exèrcit), agombolats pels grans grups d’interès econòmic i per una bona part dels mitjans de comunicació. Per aquests grups, en contra del que molts pensàvem abans de l’1 d’octubre, el valor que s'atorga a la unitat d’Espanya no té límits, és pràcticament infinit, s’està disposat a fer el que sigui. En canvi, el preu que han de pagar per aconseguir aquest objectiu (evitar qualsevol independència) és molt limitat, de manera que hi ha garantit un superàvit.

Quin és el preu que ha de pagar l’Estat per aconseguir aquest valor? Doncs de moment surt gratis, perquè la persecució política, la violència policial, la revenja a compte (la presó preventiva en va ser la mostra més evident), els judicis farsa, les condemnes forassenyades, la guerra bruta, la maquinació judicial contra el Parlament, tot això tal vegada la justícia europea ho repararà, però serà passats uns anys, quan el mal està fet. El desprestigi personal dels jutges i fiscals de la cúpula és un preu molt baix, no és una salvaguarda per a qui dona valor infinit a la unitat. A nivell polític, el descrèdit democràtic de castigar fora mesura tota una població per cometre el crim de posar unes urnes, resulta també un preu molt baix en el marc de la UE política.

Això, Apple genera plusvàlua als seus compradors i genera beneficis a l’empresa; el Tribunal Suprem, la Fiscalia, el TSJC i tutti quanti generen plusvàlues a ells mateixos i a l’unionisme que representen (alt valor, baix preu). Només la història, la justícia seriosa i la política poden fer baixar el preu de la independència, un preu que ara es troba manipulat de manera barroera i contra els principis democràtics més elementals.