Comencem a disposar d’estadístiques oficials que donen pistes de l’abast de la crisi econòmica que es veia venir arran del coronavirus. Amb dades relatives al primer trimestre es concreta la reducció del PIB derivada del coronavirus, alhora que es comencen a disposar d’estimacions oficials sobre el que s’espera per al conjunt del 2020.

Comencem per les quantificacions del que ha passat en el primer trimestre. Abans de res cal tenir present que el confinament a la majoria països europeus no s’ha produït fins avançat el mes de març, de manera que la seva incidència sobre l’activitat econòmica durant el conjunt del trimestre és limitada. Per aquells que el van començar a mitjan març, és a dir, dues setmanes, és una sisena part del trimestre. Doncs malgrat que es tracta d’una fracció trimestral petita, la seva incidència sobre els resultats del període ha d’haver estat molt alta perquè, tot i que en alguns països ja s'estaven registrant lleus caigudes de PIB en el darrer trimestre de 2019, no hi ha dubte que la patacada forta ha vingut arran del coronavirus.

Estem parlant de caigudes del PIB interanual (comparades amb el primer trimestre del 2019) compreses entre el 4 i el 6% en les grans economies europees com són Alemanya, França i Itàlia. A l’Estat espanyol va ser del 5,2%, resultat de la caiguda en picat del consum, la inversió i l’exportació, és a dir, tot, excepte el consum de les administracions públiques.

El que passi el segon semestre ja es veurà. Però pot donar una pista de per on van els trets el fet que tot el mes d’abril ha estat afectat pel confinament, és a dir, una tercera part del trimestre amb una economia funcionant a mig gas. El que passi a partir d’aquí dependrà de com es vagi aixecant el confinament en els diferents països, però vaja, pràcticament es pot donar per fet que es reprendrà a poc a poc l’activitat normal, en funció de com vagi la pandèmia. Així doncs, existeix una probabilitat alta de tornar a tenir un registre de segon trimestre altament negatiu.

Projectar el tercer trimestre i el quart és molt més arriscat davant el cúmul d’incerteses que hi ha (hi haurà vacuna?, hi haurà rebrots?, hi haurà tancament d’empreses?, quin nivell d’atur?, quins ingressos familiars?...) i davant d’algunes certeses (turisme internacional pràcticament a nivell zero, reducció de la renda familiar disponible, etc.). No obstant això, qui més qui menys en estaments oficials ha fet previsions. Pel conjunt de l’any 2020 Alemanya preveu una caiguda del PIB superior al 6%. A Espanya, el Ministeri d’Economia la situa en el 9,2%, i a Catalunya el Departament d’Economia parla d’entre un 7,6% i un 8,8% en funció del grau de pessimisme dels escenaris.

Tot plegat, i tant de bo que m’equivoqui, es fa difícil pensar en una caiguda global pel 2020 que no sigui de dos dígits. És més, amb les males perspectives d’un sector tan important com el turisme, no m’estranyaria gens que s’arribés a un -20%

Diria que, tant en el cas espanyol com en el català, les previsions de reducció del PIB pel 2020 són més aviat moderades. Pel que coneixem del que hem passat en el mes d’abril (amb la meitat del mes amb confinament total i l’altra meitat amb confinament com el de la segona quinzena de març), no és arriscat anticipar una caiguda, només a l’abril, de l’equivalent al 4,5% del PIB de 2019. En un escenari pessimista, segons els meus càlculs, ens situaríem en una caiguda del 5,6%, repeteixo, només a l’abril. Si a aquesta xifra hi sumen la caiguda del primer trimestre, s’obté que en els quatre mesos de 2020 ja hauríem tingut una reducció del voltant del 10% de tot l’any.

Sobre la famosa "V" i la possible recuperació la resta de l’any, queda per veure. De moment al maig el ritme d’activitat sembla que seguirà a mig gas. I després, Déu hi darà. Tot plegat, i tant de bo que m’equivoqui, es fa difícil pensar en una caiguda global pel 2020 que no sigui de dos dígits. És més, amb les males perspectives d’un sector tan important com el turisme, no m’estranyaria gens que s’arribés a un -20%.

Sigui quin sigui el cas, les conseqüències socials seran grans, entre altres coses perquè el sector productiu privat quedarà molt afeblit, i el sector públic, amb menors ingressos i molta major despesa, va directe a un major dèficit, a un major endeutament, al rescat europeu i a una dieta draconiana forçada, de la qual haurem de parlar aviat.