La pandèmia ens ha enterbolit la visió de l’economia: d’una banda, la caiguda de l’activitat el 2020, i de l’altra, la rebaixa de les expectatives per al 2021. Tanmateix, no totes les activitats es troben en la mateixa situació. Les més negativament afectades ja les coneixem (hoteleria, restauració, activitats recreatives, esports, etcètera). Però n’hi ha d’altres que ho han estat molt menys, entre elles bona part del sector industrial.

La importància de la indústria a Catalunya és molt gran. El país comptabilitza una base productiva que molts envejarien: 24.000 empreses (de les quals 1.500 amb més de 50 treballadors i 5.300 d’entre 10 i 49) i un valor afegit brut que supera els 40.000 milions d’euros anuals (un 20% del total). Hi ha cultura industrial i també vocació industrial.

Una de les coses que passen en aquest sector és que és extraordinàriament dinàmic des d’un punt de vista tecnològic. Això fa que estigui en transformació permanent i, també, que es registrin baixes empresarials que no poden seguir el ritme dels canvis. Uns canvis que, d’altra banda, venen imposats a escala planetària, no endebades estem davant d’un sector hiperglobalitzat i sotmès a una forta competència internacional. Però això ha estat així des que el comerç internacional, de manera progressiva, s’ha anat liberalitzant.

En aquest context, per fer-se una idea de cap on van les coses en un sector tan vital per a l’economia catalana, un pot consultar un informe que s’acaba de publicar titulat Capacitats i tecnologies vinculades a la indústria 4.0 a Catalunya. Es tracta d’un treball recomanable per a interessats específicament en el sector industrial, però també per a interessats en l’economia catalana en general.

El sector es troba en una cursa a escala global en la qual la competència no s’atura. I que seguirà transformant, de manera profunda, la manera de produir béns i serveis

La indústria 4.0 es conceptua com a transformació dels processos productius a partir de la convergència de tendències tecnològiques com la digitalització, els robots autònoms, la computació en el núvol i la intel·ligència artificial. Es tracta de la quarta revolució industrial (la primera dominada pel vapor, la segona per l’electricitat, la tercera per les TIC). En l’informe s’hi descriuen les tecnologies que conformen la indústria 4.0, les principals empreses i els principals països que lideren les diferents tecnologies. Permet visualitzar fàcilment que el sector es troba en una cursa a escala global en la qual la competència no s’atura. I que seguirà transformant, de manera profunda, la manera de produir béns i serveis. I ara s’entronca, addicionalment, amb les transicions verda i digital.

Alguns dels països líders en algunes tecnologies de la 4.0 són de dimensió semblant o més petita que Catalunya (Lituània, Estònia, Suècia, Noruega...). A Catalunya podem ser actors d’aquesta cursa o bé senzillament, espectadors. Ser-ne actors genera activitat i riquesa i et posiciona de cara al futur. L’informe d’Acció ens dona algunes dades sobre la Indústria 4.0 al país: 1.111 empreses (s’han multiplicat per 3 en els darrers 3 anys), vendes de 5.500 milions d’euros, 29.000 llocs de treball, empreses joves. És de destacar la participació catalana en projectes d'R+D a nivell europeu (251 en el període 2014-2021, creixent d’any en any).

On trobem més empreses és en ciberseguretat, internet de les coses, big data, intel·ligència artificial, cloud computing, robòtica i fabricació additiva, en cada una de les quals n’hi ha més de 100. S’identifiquen alguns noms d’empreses, moltes d’elles estrangeres implantades a casa nostra de fa molts anys. També s’identifiquen els grans sectors més demandants de solucions d’indústria 4.0 (metall al capdavant, seguit d’alimentació, logística, maquinària, etcètera). Finalment, en el document també s’identifiquen oportunitats d’innovació a partir de la indústria 4.0 en diferents àmbits productius, des de la salut a la química passant per la indústria alimentària.

En definitiva, l’informe en qüestió posa damunt de la taula i projecta cap al futur allò que quan un visita una indústria veu amb els seus propis ulls arreu del país: la tecnificació creixent. Una demostració pràctica de la necessitat d’estar en punta de llança en la generació i en l’aplicació de les noves tecnologies. Això, o desapareixes. I per a fer-ho cal, entre altres coses, cultura industrial i empresariat amb vocació industrial. D’això, per sort, el país en té, però és imprescindible cultivar-ho.