Fa molt que visc a la ciutat de Barcelona i mai com en els darrers anys he tingut la percepció que la Guàrdia Urbana ha desaparegut de la vida quotidiana barcelonina. En els districtes de la ciutat pels que més em moc (les Corts, Sants i Eixample, que són més dels barcelonins que dels turistes), la Guàrdia Urbana només la veig per atendre algun accident o per regular el trànsit en curses urbanes.

Quines coses passen en el dia a dia on els trobo a faltar? Aquí alguns exemples: les voreres són molt sovint la via de circulació de bicicletes i patinets elèctrics, alguns d’ells a notable velocitat; els espais destinats a les terrasses dels bars, quan estan degudament senyalitzats, se sobrepassen sistemàticament per fer-se els amos de les voreres; molts supermercats petits tenen als seus aparadors no pas alimentació sinó una àmplia oferta de begudes alcohòliques, talment com si fossin licoreries; passejar per Montjuïc es converteix cada dos per tres en un passeig per un urinari públic; alguns propietaris de gossos utilitzen llacs i rius de places com a zones d’esbarjo i de refresc de les seves mascotes, cosa que estaria prohibida a les persones (per cert, la ciutat, amb una població canina equivalent a un 10% de la població humana, té un repte en aquest àmbit, com tot Catalunya); el metro s’ha convertit en un espai en què el missatge sobre el perill de la presència de lladres és ininterromput en hores de més afluència; quan hi ha un embús de trànsit, freqüent per exemple a la Diagonal, és impossible veure un guàrdia urbà que miri d’alleugerir el problema; no cal dir que controlar els decibels d’algunes motos que circulen pel carrer o controlar les emissions d’alguns cotxes que deixen un núvol darrere seu, seria demanar un pèl massa; l’aparcament de furgonetes on sigui que no toca (en carrils bicing, en doble fila...) és un continu; podria seguir amb altres situacions d’una vida urbana que està en procés de degradació.

El problema de la inseguretat és percebut com el més destacat per part dels residents amb dret a vot

Francament, a la ciutat Barcelona, la Guàrdia Urbana, jo no la veig. D’agents de l’ordre, només veig els Mossos d’Esquadra. Els guàrdies urbans, si n’hi ha, són invisibles, amb la qual cosa els seus responsables menystenen un dels atributs fonamentals de la percepció d’ordre i seguretat, que és la visibilitat dels agents. Tot plegat contrasta amb les funcions d’aquest cos, que són:

  • Seguretat viària, que inclou (sic) el control de la indisciplina viària, la gestió de la circulació, la regulació de moviments de circulació i estacionament a la via pública.
  • Seguretat ciutadana, que inclou (sic) la vigilància activa als carrers i als espais verds, evitar infraccions rellevants com ara delictes contra el patrimoni i furts (sobretot durant les aglomeracions), especialment al metro de la ciutat.
  • Ser policia de barri, com recull el Pla director del 2016, que centra la Guàrdia Urbana en la proximitat i l’adaptació al territori de la ciutat, tenint en compte la participació de la ciutadania de cada districte.

Bé, agafem aquest ideari com un possible desideratum. La realitat és que la Guàrdia Urbana de Barcelona, els més de 3.000 agents que conformen el cos, no es veuen enlloc.

Potser és per això que el problema de la inseguretat és percebut com el més destacat per part dels residents amb dret a vot. Segons els darrers baròmetres s’ha enfilat fins al 27,4% en el de juny d’enguany, va ser del 21% al desembre de l’any passat, davant el 3,4% quan Colau es va iniciar com a alcaldessa per primera vegada. No sé com deuen estar de contents els que l’han triat per seguir. Collboni representa gent d’ordre i d’aplicar rigorosament les lleis, sobretot contra l’independentisme, i Manuel Valls, de Cs, en campanya electoral va fer bandera de millorar la seguretat perquè la cosa no anava bé.

Fa uns dies Andreu Martínez, director general dels Mossos d’Esquadra, afirmava que “Barcelona continua sent una ciutat segura malgrat que alguns fets generin alarma”. Deu ser gràcies als Mossos. Potser l’alcaldessa hauria de posar la Guàrdia Urbana en acció perquè els ciutadans normals i corrents percebéssim que hi són i que fan el que tenen encomanat.