En els darrers anys, la inversió a Catalunya està creixent molt. Del 2014 al 2018 la taxa mitjana ha estat del 5,5%, amb cap valor anual inferior al 4,7%. Aquests registres corregeixen les grans disminucions que es van donar en període de crisi 2008-2013. La bondat de la situació que estem vivint cal assignar-la en la seva major part a l’esforç del sector privat, tant nacional com estranger. Per cert, respecte a la inversió estrangera recomano l’estudi de la Cambra Impacte econòmic de la inversió estrangera directa a Catalunya. Una anàlisi comparada, un treball ben fet, que desmenteix els que amb dades interessades afirmen que el país ha perdut atractiu.

En un paràmetre tan important per al futur de tota economia com és la inversió, val la pena que parem atenció a la que fa l’Estat a Catalunya. Bàsicament es tracta de partides corresponents al Ministeri de Foment relatives a infraestructures com ara carreteres, ports, aeroports, ferrocarril, etc. El Departament d’Economia acaba de publicar un estudi sobre la matèria, i posant èmfasi en un aspecte en què les anàlisis superficials no acostumen a prestar-hi atenció: el nivell d’execució. Perquè una cosa és planificar que invertirem a l’empresa 1 milió d’euros en maquinària, i l’altra és realitzar efectivament aquesta inversió. Si només n’invertim la meitat, ens hem estalviat momentàniament aquests recursos, però renunciem al rendiment futur del mig milió d’euros no invertit. A part d’aquest fet, que per ell mateix és molt rellevant, resulta evident que planificar 1 milió d’inversió i executar-ne només la meitat és un indicador de pèssima planificació i/o gestió. Més d’un director responsable d’aquesta desviació seria acomiadat de manera fulminant en la majoria d’empreses.

L’estudi del Departament d’Economia posa, de manera actualitzada, negre sobre blanc i amb dades concretes el que pràcticament tothom mínimament interessat en el món econòmic coneix i que les organitzacions patronals i altres grups d’interès denuncien des de fa molts anys: l’Estat tampoc no fa els deures amb Catalunya en qüestió d’inversions. Vegem-ne algunes dades.

Per habitant, la inversió de l’Estat fou de 402€ a Catalunya, que contrasten amb els 620€ del conjunt de l’Estat

Entre 1997 i 2018, el percentatge d’inversió pública regionalitzada estatal, excepte un any, mai no ha arribat al pes que té Catalunya en la població, que és del 16%, i no diguem al pes en l’economia espanyola, que ronda el 19-20%. En el període 2001-2017 l’execució d’inversions per part del grup Fomento ha estat del 77%, deixant d’invertir 7.400 milions d’euros que estaven pressupostats.

Del 2014 ençà, quan la inversió en l’economia catalana agafa l’embranzida indicada al començament, el grau d’execució mitjà ha estat del 66,7%. Un botó de mostra, que a molts lectors els recordarà experiències quotidianes, el tenim en la inversió en ferrocarrils, de la coneguda Adif: en el període 2013-2018 ha executat només el 45% del que tenia pressupostat; específicament en la xarxa convencional de ferrocarrils (Rodalies, etc.) l’execució ha estat del 20,5%. Per la seva banda, Renfe-operadora ha invertit la meitat del que tenia previst.

Les comparacions són odioses, però de vegades són necessàries: en el període 2015-18 a Catalunya la inversió pressupostada era el 12% del total espanyol, i l’executada fou el 10,5%; a Madrid la prevista era el 9,7% del total i l’executada ha estat del 14,7%. És a dir, mentre a Catalunya s’invertien 1.571 milions menys dels previstos, a Madrid se n’hi invertien 521 de més. Per habitant, en el període 2015-18, la inversió de l’Estat fou de 402€ a Catalunya, que contrasten amb els 620€ del conjunt de l’Estat.

Aquestes pinzellades il·lustren, en una parcel·la petita de l’economia, el tractament que rep Catalunya per part de l’Estat (la gran és el dèficit fiscal). Em faig cinc preguntes:

  1. El dèficit inversor té a veure amb el procés independentista? No, senzillament és crònic.
  2. La major inversió relativa en algunes zones pobres de l’Estat ajuda al seu desenvolupament? No, l’evidència del darrer quart de segle indica que segueixen endarrerides.
  3. La inversió serveix per potenciar alguna zona rica? Sí, Madrid, que és el gran projecte de l’Estat. La inversió al País Basc i Navarra és irrellevant, són econòmicament independents.
  4. Més enllà d'on es fa la inversió, es fa en el que cal? No. L’AVE faraònic n’és un exemple flagrant mentre Rodalies fa aigua.
  5. En quina mesura pot canviar en el futur l’actitud de l’Estat? Amb gestos tan inútils com posar el nom de Josep Tarradellas a l’aeroport del Prat.

Certament, pensant en el futur, descansant en el potencial de l’economia catalana, una inversió de volum adequat en projectes viables i rendibles econòmicament i socialment, ens potenciaria encara més. Ara bé, el que podem esperar de l’estat espanyol en aquest àmbit ho coneixem de sobres, mai no falla. Una raó més per entendre que una bona part d’aquest país estigui pensant unes altres vies.