Per tal de facilitar l’ajustament de plantilles durant la crisi econòmica provocada pel coronavirus, l’Estat ha optat pels expedients de regulació d’ocupació (ERTO). Amb un ERTO, al treballador se li suspèn temporalment el contracte, cobra l’atur encara que no hagi cotitzat el període mínim i rep el 70% de la base reguladora durant els primers 180 dies (50% després). No hi ha acomiadament, sinó suspensió contractual, de manera que quan s’acaba l’ERTO es reincorpora a l’empresa.

El Departament de Treball dona informació estadística diària molt detallada sobre els ERTO a Catalunya. Agafo les dades publicades el dia 12 de maig (amb informacions fins al dia anterior) per fer una mena de semblança de l’abast de la crisi actual per segments d’activitat econòmica.

Començaré per la indústria manufacturera, de manera que prescindeixo d’aigua, gas, electricitat i tractament d’aigües i residus. Perquè serveixi de referència, agafo de base els afiliats al règim general de la Seguretat Social a 31 de desembre de 2019, que sumaven la xifra de 2.789.412 persones. Prescindeixo, per tant, dels autònoms.

En total, a 11 de maig d’enguany a la indústria manufacturera catalana hi ha 139.848 treballadors acollits a la situació d’ERTO, això és un percentatge del 34% del total d’afiliats. És a dir, dos mesos després de la primera declaració de l’estat d’alarma, més d’una tercera part de la força laboral industrial del país està aturada. El percentatge en qüestió dona per ell mateix una idea de la magnitud de la caiguda del PIB industrial que porta associat el fet que tants actius humans no puguin treballar.

La segmentació de l’impacte sectorial dels ERTO es pot fer a nivell de 29 activitats diferenciades, per bé que em centraré en les més rellevants, tant en termes absoluts (nombre d’afectats) com relatius (pes dels ERTO dins de cada sector), tot efectuant algunes agregacions d’activitats que resulten lògiques. Destaquen vuit sectors, per diferents motius, que en conjunt sumen més de 110.000 persones de les prop de 140.000 indicades abans.

Dos mesos després de la primera declaració de l’estat d’alarma, més d’una tercera part de la força laboral industrial del país està aturada

En el primer lloc hi trobem vehicles de motor, que compta amb 33.000 treballadors en situació d’ERTO, ni més ni menys que un 83% del total d’afiliats. Com se sap, aquesta és una indústria important dins de l’estructura productiva catalana. La paràlisi d’activitat, ara com ara, és propera a ser completa. Una altra activitat molt afectada, pertanyent com l’automòbil al sector de metall, és la de productes metàl·lics, que suma 16.600 persones en ERTO, un 36% del total d’afiliats.

El sector tèxtil, confecció i calçat també està quedant molt tocat per la crisi sanitària i amb totes les botigues tancades. Concretament, els ERTO sumen 16.600 treballadors, un 58% del total d’empleats. Amb una xifra semblant d’ERTO hi figura el sector de la maquinària elèctrica i no elèctrica i instal·lacions, molt depenent de la inversió. Doncs aquí hi ha 16.500 persones en ERTO, prop d’una tercera part del sector.

Hi ha tres sectors addicionals destacables per diferents motius: en primer lloc el de les arts gràfiques, no només per les 6.400 persones en ERTO, sinó també perquè aquestes representen el 39% del sector, un percentatge molt alt. L’important sector químic català no queda al marge de la crisi, suma 6.600 persones en ERTO i un percentatge del 19% dels seus empleats. I finalment, la indústria que aparentment estava més a recer de la crisi, l’alimentària, també té la seva quota, 8.200 persones en ERTO, un 11% del total dels seus empleats.

No hi ha dubte que les dades reflecteixen prou bé l’abast de la inactivitat econòmica en un sector tan important com és l’industrial i confirmen les estimacions de caiguda del PIB que he aportat en altres articles. Demà seguirem.