La província d’Almeria és una potència agrícola. En un context general en què l’agricultura no para de perdre pes relatiu en els països desenvolupats i també en els menys desenvolupats, la província s’ha convertit en un centre de producció hortícola de primer nivell a Europa, fonamentalment utilitzant hivernacles. Fins a quin punt això és veritat ens ho indiquen les dades d’afiliació a la Seguretat Social en el règim agrari. El municipi amb més afiliats és El Ejido, amb més d'11.000 persones. Amb unes xifres de l’ordre de la meitat hi trobem Roquetas, Níjar, Huércal de Almería, entre altres. La immigració en aquests municipis és alta, tant la regular com la irregular.

Agafant El Ejido com a paradigma, aquesta ciutat de 89.000 habitants en té 30.000 d’estrangers (empadronats, no empadronats és un misteri). Amb les seves 12.500 hectàrees d’hivernacles conforma la superfície més gran d’Europa en aquest tipus d’equipament productiu, en el context d’una província que es coneix com el “mar de plàstic”. La ciutat té un ampli historial de conflictes entre la població autòctona i els immigrants, entre els quals els marroquins, que són, a distància, el grup més nombrós.

Les darreres eleccions andaluses han portat la irrupció del partit ultranacionalista espanyol Vox. En el seu ideari hi trobem, entre altres, postulats clarament contraris a la immigració. De fet, el partit, en la seva negociació amb el PP i amb Ciutadans sobre la Junta d’Andalusia, ha proposat expulsar 52.000 immigrants irregulars. Malgrat que la Junta no té competències en la matèria, s’afirma que la Junta encobreix la immigració irregular, atès que disposa de la documentació necessària per procedir a l’expulsió però que no la comparteix amb la Policia Nacional.

Sembla que en els municipis indicats n’estan una mica tips dels immigrants i segurament que és per això que Vox va ser el partit més votat en les darreres eleccions a la Junta a El Ejido; a Roquetas va ser el segon més votat; a Níjar el tercer, i a Huércal de Almería el segon.

Si la proposta de Vox prospera, qui cultivarà, qui collirà, qui encaixarà, qui carregarà els camions de tomàquets, cogombres, pebrots, mongetes, carbassons, cols, síndries, etc.?

Cert que l’èxit de Vox en aquests enclavaments de producció hortícola tan importants no té a veure directament amb l’agricultura, sinó amb la convivència en alguns barris, amb la gran presència d’immigrants en els serveis d’educació, de sanitat, de guarderies, de menjadors, als bars, etcètera. Una allau tan gran d’immigrants naturalment que ha d’alterar els equilibris socials i de serveis.

El xoc que es produeix entre una realitat social complexa a remolc de la immigració i una necessitat de mà d’obra per a feines agrícoles, no té una solució fàcil. Centrant-nos exclusivament en l’activitat productiva, El Ejido il·lustra un fenomen econòmic especial: d’una banda, un ampli teixit d’empresaris que inverteix en l’agricultura; i de l’altra, una població autòctona que no vol treballar a l’agricultura, concretament als hivernacles, malgrat ser la primera font d’ocupació potencial de la ciutat. Segurament que darrere aquest fenomen hi trobaríem uns salaris de misèria pels treballadors irregulars, llargues jornades de treball, inclosos festius, economia submergida, i un llarg reguitzell de factors explicatius. Tal vegada l’elevació del salari mínim corregirà una mica les coses i farà més atractiu l’hivernacle per als autòctons, però ho dubto. El camp fa molts anys que no té appeal malgrat ser una sortida professional que és tan digna com qualsevol altra.

En qualsevol cas, imaginem que la proposta de Vox prospera i s’expulsen milers d’immigrants irregulars. Si als autòctons la feina no els interessa, què faran els empresaris? Una sortida seria augmentar substancialment els salaris i operar sempre a contractacions regulars, siguin d’on siguin els treballadors. Tant de bo. Però molt em temo que si s’expulsen els que fan feines que els locals no volen fer, l’empresariat té un problema gruixut: qui cultivarà, qui collirà, qui encaixarà, qui carregarà els camions de tomàquets, cogombres, pebrots, mongetes, carbassons, cols, síndries, etc.?

A El Ejido l’empresariat ha creat una estructura productiva i han creat milers de llocs de treball que no interessen a ningú més que al mateix empresariat i als immigrants disposats a fer el que calgui al preu que calgui. A Catalunya també passa en alguns sectors, però d’això en parlarem un altre dia.