Farà aviat un mes que el DOGC publicava un conjunt de mesures antipandèmia, entre les quals, la limitació horària als establiments oberts les 24 hores del dia. Sota l’argument que calia evitar activitats d’alt risc, com ara el consum de begudes alcohòliques a la via pública, aquests establiments han de tancar de 10 del vespre a les 7 del matí. Pocs dies després, s’establia el toc de queda, tothom a casa, de 10 del vespre a 6 del matí.

D’acord amb el sentit comú i d’acord amb l’opinió de fonts coneixedores del sector comercial, la mesura de fer tancar les botigues de 24 hores durant la nit respon al fet que la majoria d’aquests establiments se sostenen per la venda de licor a la nit. Familiarment conegudes com la botiga del paqui (per raó dels que les regenten) o com a badulaques (com les van batejar en espanyol als Simpson), són petits supermercats, establiments de conveniència que venen productes d’alimentació i neteja bàsics, per bé que acostumen a oferir a l’aparador o en un lloc ben visible a l’interior lleixes farcides de vi, cervesa, ampolles grans i petites de ginebra, vodka, rom, whisky i altres licors d’alta graduació.

Quan passo pel davant d’un 24 hores d’aquest perfil, no puc deixar de pensar en els més joves, però també en els no tan joves, ja que crec que les begudes alcohòliques d’alta graduació no haurien de formar part del paisatge de l’oferta comercial urbana. Aquesta pràctica és totalment coherent amb una actitud respecte al consum alcohòlic molt diferent de la que es té en altres països.

Potser ara seria un bon moment per repensar les polítiques respecte a la facilitat d’accés a l’alcohol en aquest país

Resulta evident a simple vista que els 24 hores són establiments que com a supermercat tenen un recorregut limitat: l’enorme competència de supermercats arreu, amb qualitat d’establiment, amb una gran amplitud i profunditat d’oferta de productes, amb el tracte al client, etcètera, dona poc marge de negoci en l’àmbit de l’alimentació i la neteja. Sí que són competitius com a botiga de conveniència (som a diumenge i s’ha acabat l’aigua o l’arròs), però això dona de si el que dona de si. Ara bé, la compra de conveniència difícilment justificaria tenir obert les 24 hores del dia. Es justifica pel mercat nocturn.

És cert que hi ha grans dubtes sobre si aquestes botigues compleixen horaris laborals, salaris mínims, entre altres, però les inspeccions tenen molt difícil demostrar-ho. En qualsevol cas, si l’economia irregular (si és veritat que es produeix) justifica part de la seva supervivència com a negoci, l’altra part és que són licoreries de 24 hores. Les restriccions legals existents a la venda de licor per horaris i edats són molt fàcils de saltar, i la Covid ha tallat en sec aquesta oferta.

Personalment, celebro la mesura de fer tancar els establiments 24 hores i lamento que hagi d’haver estat un motiu tan trist com la pandèmia el factor que ho hagi desencadenat. Potser ara seria un bon moment per repensar les polítiques respecte a la facilitat d’accés a l’alcohol en aquest país.

Potser no cal arribar a les polítiques d’alguns països nòrdics en què al supermercat no trobes cerveses de més de 3 graus; que tanquen les seccions d’aquest “alcohol” a les 6 de la tarda; que si vols licor de veritat, has d’anar a les poquíssimes botigues especialitzades, difícils de trobar i amb horaris limitadíssims; per acabar d’arrodonir el tractament que es dona a l’alcohol, resulta que en alguns països és monopoli de l’estat. Però d’aquí a tenir licoreries obertes les 24 hores del dia, sense cap limitació quant a exposició als aparadors i amb restriccions de compra que són fàcils de ser saltades, hi ha una distància enorme.

No s’hi hauria de tornar i això seria fàcil de regular legalment. Una altra cosa és que hi hagi voluntat política de fer-ho. Molt em temo que aquesta voluntat té una baixíssima graduació, però i si es continués el que s’ha començat encara que sigui motivat per un simple virus?