En el meu darrer article relatiu a les conseqüències econòmiques de la crisi del Covid-19 feia referència al fet que sense empreses no hi ha generació de riquesa... ni tampoc serveis públics, entre el quals la sanitat, que es nodreixin dels impostos que paguen treballadors i empresaris.

El drama sanitari que estem vivint ha acabat amb la població reclosa a casa i amb les rendes de tot tipus molt perjudicades, a remolc dels ERTO, de la falta de feina per a pimes i autònoms, dels impostos que cal seguir pagant, de les cotitzacions socials que cal seguir satisfent, amb els beneficis empresarials enfonsats, amb el valor dels actius financers molt devaluats... Una mena de drama, vaja, que lamentablement durarà una mica més del que mai ens haguéssim pogut imaginar.

Amb la major part de les famílies tancades a casa i sense més activitat que la considerada essencial (més restrictiva que la de la primera quinzena, que ja ens va deixar un panorama de nul·la activitat econòmica pels carrers), quin comportament està tenint el consum privat, el que fem les famílies? Deixin-me dir que aquest consum representa prop del 60% del PIB, per tant és el grup de demanda més important, a distància dels altres, que són el consum públic, la inversió i el comerç exterior. Em referiré només al consum privat.

Des del punt de vista del consum, el confinament que estem practicant (més encara el dels darrers dies), comporta la immobilització de la població excepte per anar a comprar aliments, productes d'higiene o salut. L’oferta que hom troba al mercat va en consonància amb aquesta restricció, de manera que la immensa majoria d’establiments comercials estan tancats, a excepció de la compra per internet, que ha crescut molt, però que encara representa una fracció petita de la compra en la majoria de consums.

Repassem els grans conceptes de consum que conformen la despesa d’un resident a Catalunya segons la darrera enquesta de Pressupostos Familiars (2018). En primer lloc, ens trobem amb compres que pràcticament han desaparegut (en parèntesi el percentatge de la despesa monetària que representa cada divisió de consum): equipament personal, com vestit i calçat (6%); articles i serveis de la llar, com mobles, electrodomèstics, servei domèstic, i altres, (16%); transport, que inclou compra de vehicles, reparacions, carburants, transport públic, entre altres (15%); oci i cultura, amb serveis recreatius i esportius i turisme, que han desaparegut de l’agenda (15%); restaurants i hotels, que es troben a nivell zero (11%); finalment, a l’apartat “altres” que inclou conceptes de despesa com ara perruqueria o joieria, que també han quedat a zero (10%). Aquestes divisions de consum són les que justifiquen la major part de la caiguda de la despesa familiar.

Comptat i debatut, calculo que la despesa familiar a Catalunya durant el primer mes de confinament haurà caigut bastant més del 50% respecte a un mes normal anterior

Quines són els principals conceptes de despesa familiar que es mantenen? Doncs aliments i begudes, els lloguers d’habitatge principal, subministraments bàsics (llum, aigua, gas...), béns no duradors per la llar (articles de neteja, paper, etc.), productes farmacèutics i una part dels serveis mèdics privats, una part de les despeses col·legials i assegurances diverses (habitatge, salut, transport...).

En tots aquests consums que mantenen el pols, hi ha matisacions per fer arran del confinament. Per exemple, l’acaparament d’alguns productes (per exemple paper higiènic) dels primers dies es compensa amb menor compra en dies posteriors, de manera que no hi ha augment de consum. L’absència de consum en restaurants, cafeteries i menjar de les escoles es compensa amb una major compra d’aliments i begudes per casa, però el consum total dels béns no augmenta. Relacionat amb aquest punt anterior, i aplicable a tots els consums que es mantenen vius, hi ha d’haver una correcció a la baixa respecte als consums estàndards derivada de la menor renda disponible associada als menors ingressos familiars (d’aquest tema en parlaré properament). També caldrà esperar a veure què passa amb els lloguers d’habitatge, sobre els que no dubto que hi haurà rebaixes puntuals (voluntàries o obligades) mentre duri el problema econòmic que tenim entre mans.

Comptat i debatut, calculo que la despesa familiar a Catalunya durant el primer mes de confinament haurà caigut bastant més del 50% respecte a un mes normal anterior. I en paral·lel, la reducció dràstica de la producció. Francament, la cosa no pinta gaire bé.

Modest Guinjoan, economista.