El sector del cava és econòmicament important, com ho mostren les xifres que giren al seu voltant. Les més recents, corresponents a l’exercici 2018, donen una idea de la seva magnitud: un valor de producció que supera els 1.100 milions d’euros, 244 milions d’ampolles, unes expedicions als mercats exteriors de 165 milions d’ampolles i la presència que té en gran nombre de països de la UE, entre els quals en destaquen quatre (Alemanya, Bèlgica, Estats Units i el Regne Unit, que junts absorbeixen el 62,2% de les ampolles exportades).

L’efecte arrossegament del sector també és molt important, atès que la DO acull ni més ni menys que 6.647 explotacions que sumen 37.924 hectàrees. Moltes hectàrees i molts pagesos dependents del mercat internacional i interior, i de les estratègies de les empreses elaboradores, en total 224.

Tot i l’elevat nombre d’empreses, a efectes dels pagesos, el sector depèn en gran part de les decisions de compra del líder absolut, que abans era Freixenet i que, després que l’alemanya Henkell en comprés el 50,7% del capital, ara és Henkell Freixenet. De fet, a la pràctica, el preu per quilo de raïm que fixa Henkell Freixenet és el de referència per a tot el sector. Per la collita de 2019, el preu de compra de les tres varietats més importants per a elaborar cava (macabeu, xarel·lo i parellada, que concentren el 81,5% de la superfície inscrita a la DO Cava), l’ha fixat en 33 cèntims el quilo de raïm superior a 9,6º. Per sota d’aquesta graduació, el preu resultant baixa, i així, un quilo de raïm de 9º enguany no arribarà als 30 cèntims.

Aquests preus queden molt lluny de dos referents que té el sector de la pagesia: d’una banda són molt inferiors als cobrats en els darrers dos anys, en què la collita menor, a causa de la sequera, van fer enlairar-los fins als 45-40 cèntims per quilo de raïm de graduació alta; de l’altra, són molt inferiors al preu mínim de 40 cèntims, que és el que es requereix perquè l’explotació no sigui ruïnosa. A 30 cèntims el quilo de raïm, produccions de 10.000 quilos per hectàrea, generen un ingrés de 3.000 euros bruts, una xifra que fa inviable qualsevol explotació.

Freixenet, obsessionada per la quantitat i l’agressivitat en els mercats, difícilment podia considerar la qualitat del producte, la necessitat que els pagesos es guanyin la vida i la responsabilitat social i territorial

Que Henkell Freixenet apliqui enguany un preu molt baix no fa bons els preus de Freixenet quan no era de Henkell. L’historial de preus baixos d’aquesta empresa és dilatadíssim. El principal argument que utilitzava per pagar barat el raïm era de caràcter estratègic: era necessari pagar barat el raïm per tal de poder conquerir mercats a base de preus de cava baixos. El problema va ser que quan els mercats van estar conquerits, els preus van seguir baixos, perquè el producte s’havia posicionat en el mercat en aquest tipus de segment.

I ara, que mana l’alemanya Henkell, potser la raó de la caiguda del preu de compra del raïm (més enllà del factor collita) és que s’està posant ordre a la casa Freixenet en matèria d’endeutament i de negocis que no encaixen. En qualsevol cas, un dominador quasi absolut del mercat com aquest, té la paella pel mànec. I si abans el preu del raïm (més enllà del factor collita) anava a remolc de l’estratègia de Freixenet de producte de baix preu, ara que marca la pauta una multinacional, l’arrencada francament és dolenta. Caldrà veure quina estratègia de producte segueix aquest líder mundial de prosecco, competidor directe del cava i productor del vi escumós més exportat d’Alemanya.

I la resta de compradors, quins preus de raïm paguen? Doncs n'hi ha de dos grans tipus molt diferenciats: 1) els que segueixen el líder i paguen igual o quasi igual (per exemple Jaume Serra, del grup García Carrión, amb preus de cava encara més baixos que Henkell Freixenet, paga lleugerament per sobre, testimonialment); i 2) els que paguen el doble o més, productors especialitzats en vi escumós d’alta qualitat i ecològics. Respecte a aquests darrers, el fet de tractar-se de raïm ecològic justifica una part de la diferència de preus, bàsicament perquè les productivitats per hectàrea són inferiors. Però no tot ve d’aquí, ni molt menys. L’altra part de la diferència ve justificada per factors que Freixenet, obsessionada per la quantitat i l’agressivitat en els mercats, difícilment podia considerar: la qualitat del producte, la necessitat que els pagesos es guanyin la vida i la responsabilitat social i territorial.

Veurem què fa el líder multinacional d’ara en endavant. El preu del 2019, per les raons que siguin, va en la línia continuista de quan manaven els Ferrer, els Bonet i els Hevia, i això no és bona notícia, perquè el nostre futur, també en el vi escumós, ha de descansar en la qualitat.