Pensava que en diferents articles anteriors en aquest diari havia dit tot el que podia dir sobre el controvertit interès d’Aena d'ocupar l’espai protegit de la Ricarda per tal de convertir-la en pista per a avions. M’equivocava, perquè el serial de moviments que genera aquest projecte continua i continuarà, essent la notícia més recent la del pacte entre Generalitat i Estat del 2 d'agost del 2021.
L’acord arriba després d’una intensa campanya de pressió per part d’Aena que, de sobte, ha tingut pressa i necessitat de tenir la Generalitat de cara per poder gestionar la difícil ocupació de l’espai protegit en qüestió. No dubto que, sense aquesta necessitat, Aena hauria passat olímpicament dels catalans i hauria dut a terme els projectes que ja tenia previstos dintre del seu territori de 1.553 hectàrees (que no inclouen la cobejada i protegida la Ricarda) com ara la terminal satèl·lit o el màster pla immobiliari. Com que necessitava la Ricarda, ho ha posat tot en un mateix paquet i ha venut a la societat i als agents, per ara amb èxit, que sense la Ricarda no hi havia ampliació. Per cert, en el seu pla director, la inversió prevista pel concepte “adquisició de terrenys per a ampliació de la pista 07R/25L" és de 64,5 milions d’euros. Personalment he deixat clar, del dret i del revés, que no m’he pogut pronunciar sobre si cal o no ocupar la Ricarda, per falta d’informació i per defectes de transparència.
Un dels beneficis que es derivarien d’un Prat ampliat és la creació d’ocupació. Agafo la declaració de la ministra de Política Territorial i portaveu del govern espanyol en roda de premsa després de l’acord amb la Generalitat; i també el publireportatge a doble pàgina d’Aena d’aquest passat cap de setmana en diferents mitjans sobre la necessitat d’ampliar el seu aeroport i cantant les excel·lències que esdevingui un hub intercontinental.
Aena ha aconseguit que la Generalitat li aplani el camí per allargar la pista per la Ricarda, sense preguntar-se si el Prat ha de ser un hub intercontinental
La ministra ha afirmat que la inversió de 1.700 milions d’euros generarà 83.000 llocs de treball directes i 365.000 llocs de treball totals (sic) (inclosos els indirectes, els induïts i els catalitzadors com ara el turisme). Si 1.700 milions tenen aquest efecte, suposant que la inversió anual de Catalunya (la mitjana de dos anys normals com el 2018 i el 2019 fou de 45.777 milions d’euros) tingués els mateixos efectes directes i d’arrossegament, estaríem parlant de la generació de 9.805.000 llocs de treball. Això és impossible.
Agafem ara el que afirma el publireportatge d’Aena. Parla de la suma de dos projectes, la transformació de l’aeroport en un hub (inversió de 1.704 milions) i la creació d’una ciutat aeroportuària (projecte immobiliari citat abans). Segons Aena, es generarien 195.000 nous llocs de treball (sic). Llocs estables, no pas només lligats a la construcció del hub. Seguint amb el mateix criteri sobre la inversió que es fa a Catalunya, al país es generarien (anualment) 5.238.000 nous llocs de treball. Malgrat que ho situa a 21 anys vista, això sembla impossible en un país on el nombre d’ocupats actualment és de 3.417.000.
El temps dirà com es concreta l’ampliació i si l’impacte sobre els llocs de treball va en la línia que apunten les dades aportades per Aena. Els càlculs també existeixen sobre el valor afegit brut, facturació i salaris. De moment Aena ha aconseguit que la Generalitat li aplani el camí per allargar la pista per la Ricarda, sense preguntar-se si el Prat ha de ser un hub intercontinental. A Espanya ja n’hi ha un, a la Gran Bretanya, Alemanya, França, Holanda i Suïssa també, però ni Àustria, ni Dinamarca, ni Noruega, ni Irlanda, ni Bèlgica no en tenen cap. Acceptant que calgués ser un hub, la pregunta és si la decisió passa per sacrificar un espai natural superprotegit, i fer-ho sense anàlisis rigoroses sobre necessitat, costos i beneficis, i sense valorar altres solucions com molts experts sostenen.
L’Estat (Aena és Estat) sempre guanya; Catalunya, com en tants d’altres casos, va a remolc del que li dicta qui té els diners i el poder polític; Aena, com a empresa, va al seu negoci, no li importa l’economia catalana com a tal; i els pobres ànecs ara estan una mica més condemnats del que ja ho estaven.