Els nomenaments del papa Francesc cada cop arriben de més lluny i miren ja decididament al continent asiàtic. El nou fitxatge papal és un bisbe coreà que s’encarregarà de tots els capellans del món. És una nova moguda geoestratègica de Jorge Bergoglio per intentar acostar posicions amb Corea del Nord, un dels territoris que encara es resisteix (a ell, i a tothom). Mirant a Corea del Sud, el Papa es veu més proper al búnquer de Corea del Nord.

Lazzaro You Heung-sik és el segon asiàtic d’aquest rang que és cridat a Roma i el primer coreà amb un càrrec d’aquest nivell en tota la història de la institució. El nou càrrec, prefecte de la Congregació pel Clergat, ha deixat estupefactes a més d’un dels italians que no entenen aquests fitxatges exòtics del Papa. Però més enllà d'enrabiar-se per eurocentrismes obsolets, s’entén molt bé què busca el Papa: no és un fitxatge jove, però està en plena forma (farà 70 anys al novembre), és focolar i, per tant, avesat al diàleg intercultural i interreligiós i serà un pont amb l’inescrutable món polític asiàtic. Els italians han d’anar-se fent la idea que Roma ja no és seva. Karol Wojtyla ja ho va començar a demostrar, i Bergoglio ho està culminant amb els seus nous col·laboradors.

S’entén molt bé què busca el Papa: Lazzaro You Heung-sik no és un fitxatge jove, però està en plena forma, és focolar i, per tant, avesat al diàleg intercultural i interreligiós i serà un pont amb l’inescrutable món polític asiàtic

Fins ara, aquesta oficina dedicada al clergat mundial estava governada pel cardenal i diplomàtic Beniamino Stella, italià. Ara serà Lazzaro You Heung-sik, de Daejeon, a Corea del Sud. El Papa ja hi ha estat, a Corea del Sud, país amb un nombre considerable de catòlics que el van acollir entusiasmats. Des de Seül té una bona perspectiva per acostar-se a la Xina, però sobretot a l’enigmàtica Corea del Nord. Els coreans no són nous, al Vaticà. Quan jo donava classe a Roma, a la Universitat Gregoriana, cada any hi havia estudiants —molt brillants— coreans, i sobretot dones i laiques, un perfil que no es dona amb tanta freqüència en altres nacionalitats. A Roma hi ha el Collegio Coreano, on viuen els estudiants que són enviats a Roma a formar-se. Els analistes fa temps que diuen que el futur de l’Església catòlica és a l’Àsia. El nou bisbe és una aposta del cardenal Luis Antonio Tagle, que encapçala Propaganda Fide, un dels departaments vaticans més poderosos i amb futur.

La foto del papa Francesc amb Kim Jong-un a Corea seria realment un signe de distensió i obertura. El Papa, em deia un ambaixador japonès al Vaticà, és per a molts asiàtics un dels darrers referents morals d’un món sense referents.

El nou cap dels capellans va néixer el 1951, ha estat quatre cops a Corea del Nord i és un home de diàleg amb reputació de ser un perfil dialogant i que sap escoltar. Ara guiarà la Congregació pel Clergat, que té quatre seccions. La primera és la del clergat, i s’encarrega de la formació dels sacerdots diocesans i diaques, dels capítols catedralicis, dels consells pastorals, oratoris, esglésies, fundacions pies… i també s’ocuparà dels seminaris i de les dispenses de les obligacions inherents a les persones ordenades. És a dir, les mal anomenades reduccions a l’estat laical dels sacerdots que pengen la sotana. L’Església catòlica és una institució lenta i conservadora. Que estigui desplaçant la mirada cap a Àsia no és una improvisació. El nou conclave promet ser molt entretingut.