El Papa de Roma aporta confessions en un nou llibre (Let us dream), que ha escrit el periodista britànic Austin Ivereigh i que anima a la gent a somniar. Somniar en positiu per sortir i superar la tenebra de la incertesa. El volum, que segueix el mètode de veure, jutjar i actuar, presenta el panorama global, hi posa la llum del discerniment i ofereix pistes per prendre decisions. El Papa no ha volgut sotmetre’s de nou a la típica bateria de preguntes i respostes, i s’ha sentit més còmode en aquest experiment de llibre-entrevista on ha pogut dir que el millor fruit d’aquesta pandèmia és la paciència que ajuda a deixar espai per al canvi o que ja que res no tornarà a ser el mateix, segons ell, cal entendre on posar les forces i les esperances per no ser naïf, però tampoc un cínic desesperat.

En el llibre surt un perfil molt jesuïta del Papa com la idea força de “en tot estimar i servir”, l'opció preferencial pels pobres i vulnerables, o la convicció que no posseïm la veritat sinó que és la veritat qui ens posseeix a nosaltres mateixos. D’aquí a pocs dies, el 17 de desembre, serà el seu aniversari. Ell, que va néixer l’any 1936, ha entrat ja en la condició d’ancià que el fa venerable i digne de ser llegit i escoltat. Bergoglio incideix aquí en un canvi de registre, i no es dirigeix com fa sovint als polítics, empresaris o educadors demanant-los ser responsables. El llibre és més un compendi del director espiritual del món, les confessions a la vora de la llar de foc d’un referent moral que apel·la a la consciència de la gent corrent i senzilla. Com aquells anuncis que hi havia abans (els petits canvis són poderosos) que es dirigien a la gent del carrer, i no als seus caps o directius. Tu ets qui pot canviar el món, seria la consigna.

Resiliència, generositat i creativitat, són aquestes les eines infal·libles que Bergoglio aconsella per poder superar aquesta època de foscor, però no de negror absoluta

M’agrada que el Papa animi a pensar de manera poc convencional. De fet, ell és políticament incorrecte. Per això és poc estimat entre qui té les consignes dogmàtiques ben delimitades. Eixampla tant el deure moral d’actuar responsablement, que apel·la a tothom, no només a qui ja li atorga legitimitat moral. La importància del discerniment és clau per entendre aquest llibre. El Papa veu en el temps del confinament i de crisi com el moment de la veritat. Les màscares socials cauen, i qui actuava de manera falsa ara queda despullat. Bergoglio no ha estat per sobre del bé i del mal en aquesta pandèmia. A ell també se li ha mort gent, i ha tingut accés a molts drames. La imatge del mes de març del Papa, sol sota la pluja a la plaça de Sant Pere, exemplifica aquest líder reflexiu, preocupat i conscient. En el llibre ha estat capaç d’encapsular en poc espai la seva vida prepapal i les lliçons que extreu del seu mandat, que ja comença a no ser de transició, com molts desitjaven.

En aquesta confessió fa referència a la mare terra, als “covids” pels quals ell ha passat durant la seva vida, al diable (com li agrada a Bergoglio fer referència a les forces del maligne), a l'egoisme que encega les persones i les fa insensibles. Davant del que ha viscut, resumeix els seus consells en tres idees: resiliència, generositat i creativitat, són aquestes les eines infal·libles que Bergoglio aconsella per poder superar aquesta època de foscor, però no de negror absoluta.