Dels jocs de tauler més cèlebres, el de l’Oca és un dels més metafòrics i trenats amb la nostra vida: consisteix en avançar per 63 caselles amb dibuixos d’oques per arribar al centre (seguint una espiral). En el recorregut pots avançar, com semblaria lògic, però també retrocedir o quedar aturat. I al final, la mort. Tot i que el seu origen es remunta al segle XV a Itàlia, a Santiago de Compostela es rumoreja que el Joc de l’Oca és seu. L’analogia amb el Camí de Santiago és evident. L’oca seria el propi pelegrí, que va evolucionant fins a la mort. A Santiago s’hi arriba per no morir, però certament el pelegrí, en travessar la famosa porta Santa, entra simbòlicament a una nova vida. I no oblidem que a pocs quilòmetres hi ha l’imponent Finis Terrae i el pensament de la mort i del final no és anecdòtic.

Durant aquest període de confinament he pogut travessar en dia de pluja la Porta Santa, just en l’inici de l’Any Jacobeu o Any Sant Compostel·là. De fet, si no fos any Xacobeu, com ho diuen en gallec, la porta no estaria oberta. L’Any Sant té lloc a Santiago cada vegada que el dia de Sant Jaume, 25 de juliol, cau en diumenge. I enguany, per la covid-19, l’any té extensió i dura 2021 i 2022. Els rituals tenen aquella capacitat de lligar-nos a la realitat i fer-nos creure que petits gestos revesteixen de sentit. Els rituals ens lliguen i ens configuren. I, a Santiago, hi viuen.

El Papa Joan Pau II va ser el primer Papa pelegrí. Fou el 1989, i alguns estudiants hi érem. La seva visita va servir per tornar a donar empenta a un camí que avui és una de les metes cobejades mundials. La gent no hi va només per trobar-se a un mateix, com els que arriben a la crítica edat dels 40, sinó que hi ha bicipelegrins, solitaris, gent cremada de la feina, persones que estimen la natura i la cultura, gent que gaudeix caminant, menjant i bevent, i multitud de perfils. El Camí és inclusiu i els acull a tots. De Sant Jaume se’n sap poc. La seva vida és un enigma. Jesús Bastante ha estat 12 anys resseguint el que podria haver estat la vida d’aquest apòstol, i n’ha fet una novel·la que han presentat personatges tan diferents com la presentadora Ana Pastor, el cardenal Carlos Osoro, el padre Ángel i el mateix Bastante, que a més de l’evidència que tots estem en camí, hi afegeix una nota interessant: el camí de Santiago va ser un fracàs estrepitós i rotund, i malgrat tot, la ruta és una de les més buscades al món, equiparable a la peregrinació a La Meca. 

El peregrinatge a Santiago també té una versió pagana. Se la van inventar uns estudiants universitaris i en diuen el “Jubileu pagà”. El ritual consisteix en anar a apagar una cigarreta al cul d’un angelet que hi ha als capitells de La Casa de Varela, a la Rúa do Vilar número 15.

Per alguns turistes que no coneguin bé el Camí de Santiago, resulta cridaner que el carrer del costat de la famosa plaça de la catedral (plaça de l’Obradoiro) hi hagi la Rúa do Franco, que no té res a veure amb el Caudillo sinó amb el camí francès i els comerciants i propietaris francesos de tavernes que s’hi havien instal·lat. Santiago de Compostel·la ara espera que el Papa Francesc la visiti. I a Manresa, amb la Cova i els 500 anys de Sant Ignasi a Manresa, s’ho miren amb esperança. Els daus estan tirats, i veurem si el Papa mou fitxa.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Oli reciclat
Opinió Oli reciclat Míriam Díez
Dinasties de dominància
Opinió Dinasties de dominància Gemma Marfany