La bellesa sol anar lligada a la proporcionalitat. El meu concepte de bellesa és més asimètric, però sens dubte no em deixa indiferent l’art de la proporció i el domini de l’espai. I l’arquitectura bizantina de Santa Sofia a Turquia, tremendament corprenedora per dins i per fora, n’és un exemple.
L’or sobre el buit de la fins ara basílica de Santa Sofia aclapara. Istambul ja és tota ella una ciutat amb capacitat opiàcia indiscutible. La vaig trepitjar per primer cop el 1992, quan a Barcelona tot era olímpic i jo viatjava per Grècia amb motxilla. Era el meu primer cop a un lloc on l’Islam era no només important, sinó constitutiu.
Istambul era la porta, la invitació a aquell orientalisme que atreu i bloqueja al mateix temps. Eren temps en què Turquia era un exemple de laïcitat moderada i dialogant.
He tornat a Santa Sofia a Istanbul altres vegades, la darrera fa pocs mesos, i encara amb el record visual de l’indret a la retina, llegeixo que el govern turc ha decidit que tornarà a ser una mesquita. La notícia ha causat perplexitat en ambients cristians de tot el món.
Santa Sofia ha estat el centre del cristianisme, la basílica símbol de l'Ortodòxia, que després de la caiguda de Constantinoble el 1453 passa a mans turques. Fa dècades que no té un ús religiós, i era un dels principals llocs de turisme a la ciutat turca d’Istanbul. El representant dels bisbes a Europa, Barrios Prieto, veu aquest retorn a mesquita i dissolució del museu com “un cop al diàleg interreligiós”, mentre que el Papa s’ha mostrat “dolgut” per aquesta decisió.
Des de 1935 fins fa deu dies era un museu. Ha estat durant més de mil anys el centre del cristianisme. El seu valor, per tant, és altament simbòlic.
Ayasofya-yı Kebir Cami-i Şerifi, dedicada a la saviesa de Déu (Sofia), va ser també durant un petit període (1204-1261) catedral catòlica de ritus romà, quan els croats la van conquerir.
Llegint el decret presidencial que la converteix en mesquita de Recep Tayyip Erdoğan pressento que aquest afer no acabarà aquí. Ni que sigui per raons turístiques —Istanbul perd un dels seus atractius que queda només pel culte musulmà— o raons ecumèniques —és un acte que debilita anys de diàleg ecumènic i interreligiós mundial—, el fet és que Turquia vol significar-se mundialment amb un canvi de rumb, més identitari i vinculant, allunyada d’aquella laïcitat que el pare de la Turquia moderna, Mustafa Kemal Atatürk, va promoure i que imperava fins ara. Veurem quina santa saviesa acompanya aquest afer i quines conseqüències geopolítiques pot comportar. De moment, desconcert i protesta acompanyat de dolor, i una ferida a l’històric document d’Abu Dhabi sobre la fraternitat humana, signada pel papa Francesc i pel gran imam Ahmed Al-Tayeb, d'Al Azhar (Egipte) fa un any.