En dies de fe en els científics que ens han de treure de la pandèmia, és pertinent recordar l’aportació de Marie Curie, una dona que ens ha canviat la vida a tots. Marie Curie és el símbol de l’excel·lència en la recerca, model de la perseverança en les proves i paradigma de la resistència existencial. No va tenir una vida fàcil ni de petita, amb la mort a prop sempre, ni d’adulta, quan va perdre el seu marit atropellat per un carro.

Marie va ser una jove nascuda i crescuda a la Polònia (Varsòvia, 1867) ocupada per un imperialisme rus que va detestar. Va morir a Passy, a França, i és una de les dones que des del 1995 té una tomba al Panteó a París.

La descobridora del poloni i del radi es diu en realitat Maria Salomea Sklodowska, però la coneixem com a Curie pel cognom del seu marit, Pierre Curie. Estem davant de la primera dona científica que va rebre el Premi Nobel i la primera catedràtica de la Universitat La Sorbona de París. Marie ja sabia què era morir d’una malaltia infecciosa: un germà va morir pel tifus i la seva mare per tuberculosi quan ella només tenia 10 anys. No va ser una persona religiosa. De fet Marie era una noia agnòstica, filla d’un pare ateu i d’una mare catòlica. Va rebutjar la fe molt afectada per la mort d’un germà i de la mare. Els seus pares, un professor de física i matemàtiques i una mestra, no van tenir una vida de comoditats. La situació econòmica a casa no era fàcil, i acollien nens al vespre a dormir per tenir diners extres. Era una nena estudiosa que va veure estroncat el desig d’estudiar per ser dona però que no va desanimar-se. Va entrar amb la seva germana en una universitat clandestina polonesa que admetia dones, i gràcies als estalvis va marxar a París als seus 24 anys, on va aconseguir llicenciar-se en física. Va ser la número 1 de la seva promoció. Va obtenir el doctorat amb una tesi sobre radioactivitat, es va casar i va tenir dues filles.

De fet el Premi Nobel el va obtenir dues vegades, i va ser Doctora Honoris Causa a diverses universitats. Era una persona idealista, solidària, compromesa i tossuda. Va ser una dona que va posar tota la seva intel·ligència al servei de la humanitat. Curie adquiria maquinària per fer proves i va ser la creadora del que es coneix com a ambulàncies radiològiques. De fet va ser la seva exposició a la radiació la que va acabar amb la seva vida.

Va presidir el Comitè de Cooperació Intel·lectual de la Societat de Nacions, i va crear un fons de beques per a persones amb talent sense recursos. Com ella.

Avui ens venen noms al cap de metges i investigadors que estan també en aquesta òrbita. Marie Curie no va tenir el reconeixement immediat que sí que va obtenir el seu marit, però avui ja podem parlar de Pierre com el marit de Marie Curie.

Belén Yuste, comissària i experta en la científica Curie, evoca que la Nobel havia escrit que “no podem construir un món millor sense millorar els individus, i amb aquest propòsit, cadascú ha de treballar des del seu propi perfeccionament acceptant a la vida general de la humanitat la seva part de responsabilitat ja que el nostre deure és ajudar a qui puguem ser útils”.