"Soc lluitadora. Uso la paraula patiment no només perquè el trauma i el dolor crònic han canviat la meva vida, sinó perquè m’estan impedint fer vida normal". Amb aquestes confessions la transgressora cantant Lady Gaga va connectar amb els seus fans fa un temps quan va reconèixer que ella també patia problemes de salut mental. És una de les famoses que ha agraït a Déu el fet de “ser-hi” en aquesta tribulació i que ha reconegut amb honestedat que lluita per la seva salut física i mental des de fa anys. Com a influencer que és, sap que les seves paraules poden augmentar la consciència sobre el problema amagat de la salut mental i també ampliar la recerca i que persones que pateixen com ella se sentin menys soles i més acompanyades.
En les seves declaracions públiques, l’estrafolària cantant no fa servir la paraula patiment per pietat o per cridar l’atenció, sinó que vol expressar-se més enllà de l’art i la música. Utilitza paraules, confessions, declaracions i entrevistes per anar escampant com viu ella la problemàtica de patir diversos trastorns psíquics.
Reconeix que no està bé i surt com a portaveu d’un tabú social del qual pocs famosos gosen parlar. A més, ella hi afegeix la dimensió religiosa, que crea ja un còctel indigerible: els més devots la troben una provocadora escandalosa, i els més ateus no entenen per què ha de confessar les seves conviccions més tradicionals i espirituals.
Davant tanta intoxicació informativa, tants discursos volàtils i buits, que un referent musical expressi les seves debilitats i ho vinculi també a una experiència religiosa, té una incidència no menor en la gent jove
En una de les gires que va cancel·lar, precisament la de Barcelona, va fer servir una imatge d’ella amb un rosari a les mans. La van acusar de ser dramàtica i de fer-se la víctima. De tant en tant surt amb alguna frase bíblica i li agrada recordar que Jesucrist no va venir a tenir cura de les 99 ovelles, sinó de l’ovella esgarriada i perduda.
No estem parlant d’una cantant angelical. L’autora de The Fame, que en realitat es diu Stefani Joanne Angelina Germanotta, tant surt pregant com vestida de monja o menjant literalment un rosari. Ha viscut i crescut entre la provocació i el límit amb la blasfèmia, però mai ha negat el seu substrat catòlic.
L’ús d’antipsicòtics i la seva lluita contra la fibromiàlgia, els atacs de pànic i l’estrès posttraumàtic són públics. El seu darrer àlbum, Chromatica, es fa ressò d’aquestes pors i superacions i apel·la a la necessitat de viatjar cap a l’interior d’un mateix per trobar-se. Un missatge molt adient post-Covid-19.
Fa uns anys la cantant ja va sorprendre els fans entrant en una missa a Manhattan i posant a les xarxes un missatge que va escoltar a l'homilia. La frase és la de Jesús a l’Evangeli quan diu que ell no ha vingut a buscar els justos sinó els pecadors, una frase realment molt atractiva per a un personatge com Lady Gaga, d’aparent vida més dissoluta que ordenada. Tenen més impacte els missatges de Lady Gaga que 100 discursos de bisbes o mil homilies de sacerdots a la celebració dominical. No es tracta de mesurar la quantitat de veritat que hi ha en les seves paraules, però sí la quantitat de connexió que aconsegueix amb la seva experiència. Davant tanta intoxicació informativa, tants discursos volàtils i buits, que un referent musical expressi les seves debilitats, ho vinculi també a una experiència religiosa —per frívola i superficial que sembli—, té una incidència no menor en la gent jove, que se senten més propers dels pecadors, esgarriats i desubicats que dels ordenats, complidors i exemplars. Potser perquè Déu parla des dels marges i des de l’abisme, habitualment.