A la societat cadascú és “absolutament solitari”: una “mònada sense finestres”. A la comunitat en canvi regna la solidaritat. Són pensaments a Individu i societat, obra de la filòsofa Edith Stein (1891-1942). Ho escriu una dona que ha reflexionat al voltant de la idea de l’Estat, sobre l'organització de la comunitat i defensora de l’empatia com a fonament de l’experiència intersubjectiva. Una empatia que és també la condició de possibilitat d’un coneixement del món extern existent. Posar-se a la pell de l’altre no ens motiva, de natural. Exigeix voluntat i esforç. I sol ser necessari si vivim en comunitat. En aquests espais comuns on ens movem, a no ser que siguem ermitans, podem també decidir si nosaltres som persones-mur o persones-finestra. Els pintors solen pintar les finestres des de l’interior mirant cap a fora, i les persones que les miren –sovint dones–, estan d’esquenes. Com a les misses tridentines en llatí, on el mossèn està d’esquenes al poble i mira a l’altar, perquè aquest representa el més sagrat, el més infinit, el menys contingent.
Les finestres són escletxes, i són necessàries a la vida, per respirar, per transitar, per sortir, per entrar
Si no interaccionem, si som “mònades sense finestres”, no acabem de ser plenament humans. Però també podem ser humans-mur: no hi ha interacció possible amb nosaltres. Tot ens rellisca. Som immunes als altres. Indiferents. Murs. Sense abdicar de la necessària protecció que cal per viure, les finestres són més evocadores. Hi passa la llum.
En l’art, les finestres són una metàfora evident entre el dins i el fora, i una al·lusió a la esperança, el canvi, el camí, l’horitzó, el desconegut. Les finestres són escletxes, i són necessàries a la vida, per respirar, per transitar, per sortir, per entrar. El pintor Caspar David Friedrich fa servir les finestres per ensenyar-nos el món exterior, curull de vida i de colors, en contrast amb un món interior), amb menys –aparentment– cromaticitat. Aquelles finestres-port (jo les veig més finestres-aeroport) en què salpes vers mons desconeguts, nous, diferents dels que ja coneixes i habites. Si no hagués abandonat Instagram, Facebook i Pinterest per tenir més temps per llegir, penjaria imatges de finestres. Adoro les finestres, claraboies, finestretes, finestrals, obertures, balcons, balconades. I les persones-finestra: aboquen llum, o reben la teva. No és un detall menor. En pot dependre tota una vida.