La família. Aquest concepte tan entranyable i innegociable per alguns, infernal i prescindible per altres, s’ha fet servir des de fa segles a la vida religiosa. Una de les sectes satàniques més conegudes de la història es deia precisament així, La família. Avui fa exactament 51 anys (9 agost 1969) que membres d’aquesta secta nord-americana, amb Charles Manson al capdavant, van assassinar 5 persones, entre elles Sharon Tate. Alguns diaris diuen que van ser 4 víctimes, però vaja, l’actriu Sharon Tate estava embarassada. Eren cinc.

Los Angeles va deixar aquest nom celestial de cop aquella maleïda nit del 9 d’agost de 1969 en què es va convertir en un escenari truculent i diabòlic digne de les pitjors produccions de Hollywood. L’assassinat va ser obra d’aquest funest grup amb nom familiar que vivia en un ranxo abandonat que havia estat escenari d’una pel·lícula de l’Oest.

Quan Charles Tex Watson va entrar a l’adreça de 10050 Cielo Drive (el nom també té el seu què) anava acompanyat de tres membres de la secta, totes dones: Susan Atkins, Patricia Krenwinkel i Linda Kasabian. Sharon Tate, que era model i actriu i estava casada amb Roman Polanski, tenia només 26 anys i estava embarassada de 8 mesos. Van morir també tres amics amb qui l’actriu acabava d’anar a sopar. Els assassins apunyalen i deixen pintades a les parets, entre elles el nom “porc” i títols de cançons dels Beatles. Manson va revelar a la presó que per ell els Beatles eren els quatre genets de l’Apocalipsi i que va sentir a través d’ells una crida per fer la massacre. Aquella nit no en van tenir prou, i al dia següent van entrar en una altra casa d’un empresari i també el van assassinar, amb la seva dona.

Encara avui a Califòrnia, el Holy Cross Cemetery, a Culver City, és un lloc de culte on la gent s’atura a retre homenatge a Sharon Tate, que va ser enterrada amb el seu fill en braços. Es deia Paul Richard Polanski.

Manson va morir per causes naturals fa 4 anys a Califòrnia, estat d’on ja no va sortir.  A aquest líder visionari els cibernautes, quan van saber que ja no vivia, no li van desitjar “que la terra et sigui lleu”, sinó “que la terra et sigui un plom”. Morir-se en temps digitals, havent estat un assassí, no perdona. Els comentaris a la seva mort encara continuen. Qui va fer una pregària per ell va ser la germana de Tate, que ens estampa aquella frase tan nostrada: perdona, però no oblida.

Algunes sectes als EUA s’han exhibit impunement a manifestacions sense mascareta explicant que tenen a Déu amb ells i que no compliran cap norma sanitària

Manson va morir als 83 anys, malalt. Teòricament ell havia de desaparèixer i tots nosaltres també perquè venia l’Apocalipsi, aquell agost de 1969, en què segons les seves previsions el món s’havia d’acabar perquè hi hauria una lluita entre blancs i negres i només els membres de la secta se salvarien. Ens sembla una bestiesa, una irracionalitat, que gent aparentment sensata s’apunti a propostes d’aquest tipus. Segueix passant. En temps de coronavirus, algunes sectes ho han aprofitat per recordar que només els purs, els qui formin part dels seus grups, seran immunes a la Covid-19. Però hi ha manipuladors espirituals que han fet servir el confinament per fer creure que el món s’acaba i que ells són immunes al virus.

Algunes sectes als EUA s’han exhibit impunement a manifestacions sense mascareta explicant que tenen a Déu amb ells i que no compliran cap norma sanitària. Fins i tot alguns apunten fi i diuen que el virus ataca els qui no creuen. Un virus selectiu. Les estadístiques els desmenteixen, però ells segueixen enverinant el discurs. El món no està anant precisament bé, la Covid-19 persisteix, i els profetes de calamitats se n’aprofiten. El problema és que no només hi cauen els babaus o incauts, sinó gent de bona voluntat que acaba delegant la seva llibertat a un líder carismàtic.

Passa a les sectes, però tots els grups contenen potencialment aquest risc. Protegim-nos-en.