L’arbreteràpia és una tècnica que preconitza la bondat d’abraçar els arbres per extraure’n beneficis. Els arbres són agraïts i deixen anar una energia positiva més convenient que molts medicaments, expliquen els experts. Disposar d’espais verds, beneficiar-se més de la natura que de l’asfalt, contemplar plantes, arbres i flors, i no murs de color gris, respirar bé… No són només consells de salut sinó també recomanacions espirituals. Són molts els corrents espirituals que veuen un lligam entre natura i fe. O que simplement reivindiquen una aproximació o retorn a la natura per contrarestar la voràgine urbana i cosmopolita que ha engolit no només el nostre ritme vital sinó que ha embrutit el nostre panorama i ecosistema. Raimon Panikkar, en un article recollit a Panikkar per Panikkar. Antologia elaborada per l’autor (Fragmenta Editorial) contraposa tècnica amb natura. Amb la tècnica, escriu el filòsof de pare hindú i mare catalana, l’home “perd el seu ritme i imposa ritmes vertiginosos a la natura”. Amb la tècnica, l’home deixa de ser espectador passiu de l'univers per esdevenir actor. L’activisme és una malaltia del nostre segle perquè ha trobat el terreny favorable com a reacció a l’estaticisme essencialista. La tècnica, per tant, distancia l’home de la natura, un home que es creia que era el rei de la natura, el centre de l'univers. Panikkar, amb aquella seva “intel·ligència elèctrica”, com va dir el president Torra en l’acte de clausura de l’Any Panikkar al Palau de la Generalitat, escriu que “l'univers sense l’home està perdut, així com l’home sense univers es perd”.

Des d’una perspectiva que parteix de la geografia, Josep Gordi, professor a la Universitat de Girona, defensa a Tornar a la natura que espiritualitat i natura estan intrínsecament vinculades. Per ell, els valors de la natura es divideixen en dos grups: els materials o tangibles i els immaterials. El primer grup agrupa les funcions productives, ambientals i socioculturals. El segon, els lligams espirituals i emocionals que la població estableix amb l'entorn natural. La natura com a lloc, però també la natura com a necessitat i com a resposta a un antropocentrisme desmesurat.

El cristianisme, i no només sant Francesc, s’ha interessat teològicament i pastoralment per la natura. El patriarca de Constantinoble, Bartomeu, és considerat el major líder ortodox mundial preocupat pel medi ambient, i de fet li diuen "el papa verd”. A Ginebra, el Consell Mundial de les Esglésies (grup de més de 300 esglésies cristianes) fa anys que reflexiona entre el vincle entre justícia, pau i el que en diuen “integració de la creació”. Tenen la Xarxa Ecumènica de l’Aigua, una campanya per a la justícia climàtica i un projecte anomenat Pobresa, Riquesa i Ecologia. A Catalunya, el Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia ha publicat diversos quaderns sobre justícia social i ecologia i proliferen al món càtedres, estudis i grups que treballen en aquestes qüestions.

L’activisme és una malaltia del nostre segle perquè ha trobat el terreny favorable com a reacció a l’estaticisme essencialista

Eco prové del grec oikos, que vol dir casa i és part de l’etimologia d’economia i d’ecologia, com també d’ecumenisme. En establir vincles entre problemes mediambientals i justícia social, l'enfocament de la justícia ecològica (ecojustícia) fa front als abusos dels poders polítics i econòmics que fan que els més pobres pateixin els efectes de la degradació del medi ambient.

Els papes han fet esment a la necessitat de cuidar la creació (els cristians parlen més de creació que de natura, però també es fa servir el concepte natura i ecologia) i ja Pau VI va dir que la humanitat “està començant a adonar-se” que no es poden seguir utilitzant les riqueses de la terra tal com les hem estat utilitzant en el passat. El papa Francesc a la seva segona encíclica Laudato Si' critica un desenvolupament irresponsable, i fa una crida per fer "una reacció global" per combatre la degradació mediambiental, el canvi climàtic i la cura de la “casa de tots”.

Tots necessitem més la natura i aquesta necessita que els humans no l’explotem. Els influencers com el model Jon Kortajarena es fan portaveus de causes com ara l’excés de plàstics als oceans.

Per poder abraçar arbres primer cal que n’hi hagi, d’arbres. I les perspectives, si no hi ha un canvi de mentalitat, comencen a ser preocupants.