El santoral, com tot darrerament a l’Església catòlica, hi guanyaria infinitament si es renovés. S'hi podria incloure la pacifista, rebel i periodista Dorothy Day, un personatge que inspira per la seva humanitat i lucidesa. Day creia que no podem “canviar el món”, però sí que podem “fer-lo més tolerant”. Tolerància és un concepte que no ha triomfat. Tolerar sembla que impliqui una actitud paternalista i superior de condescendència, però Dorothy Day es referia a un món més habitable, amb més harmonia i bona convivència, i no pas a “perdonar la vida” als altres. Tolerar no pas acceptant les coses encara que no s’hi estigui d’acord, sinó intentant que aquestes no trenquin la coexistència.

George B. Horton, el promotor de la causa de canonització de Day que s’ha obert des de la diòcesi de Nova York, m’explica entusiasmat que aquesta dona és “un pont” entre un activisme per la justícia social impressionant i un esperit devot i místic com pocs se’n troben. Dorothy Day (1897-1980), que va néixer i morir als Estats Units, va ser una defensora de valors tan bàsics com l’amistat i el bé comú. Nascuda a Brooklyn, en una família protestant i humil, no va ser fins a l’edat adulta que es va convertir al catolicisme, que li semblava la opció més pacifista i coherent amb les seves idees sobre la justícia social. Els anys a la universitat li van resultar inútils i va optar per escriure articles a diaris com Call o New Masses, ja que li semblava més incisiu i productiu. Dormia molt poc i era batallera. Va tenir diferents parelles, es va quedar embarassada, va avortar. En el moment de la seva conversió, quan ja era mare d’una filla a qui va batejar, va abandonar les seves parelles i va optar per una vida dedicada només a la causa.

Aquesta dona és coneguda per haver estat la fundadora del moviment obrer catòlic, el Catholic Worker, que va ser tant una entitat social com un diari. Per això se l’associa amb idees marxistes i proletàries, tot i que no feia res més que aplicar els continguts de les encícliques papals a l’acció social. The Catholic Worker va arribar a tenir una difusió de 150.000 exemplars. L’entitat va crear una xarxa de cases d’acollida que encara existeix. En una època va compaginar les protestes amb l’acolliment i va exercir d’infermera.

El papa Francesc va parlar de Dorothy Day a la seu del Congrés dels Estats Units com a model i en va evocar “l’activisme social, la passió per la justícia i per les causes dels oprimits”. Era una dona senzilla que paradoxalment va conèixer la mare Teresa i Fidel Castro, i que pel seu 80è aniversari va rebre una felicitació del papa Pau VI. Pel papa Francesc, el nom de Dorothy Day és al costat de noms com els d'Abraham Lincoln, Thomas Merton i Martin Luther King. Va ser sota el pontificat de Joan Pau II el 2000 quan es va iniciar el procés per què arribi a ser santa. Ha estat molt estimada pels sindicalistes cristians, pels moviments propers als benedictins i pels pacifistes. En els seus articles denunciava les pèssimes condicions salarials de molts treballadors, especialment afroamericans, i es feia ressò de les vagues i del treball infantil, que es tendia a amagar. Un càncer se la va endur.

Llarga soledat, la seva autobiografia, és una perla sobre l’amor i la comunitat. El santoral quedaria molt millor amb dones com Dorothy Day, amb els peus a terra i que van fer servir la seva vida interior per agafar forces i canviar aquest món, ni que només fos una mica.