Dejunis pel clima, Sàbat pel nostre planeta, participació en fires de sostenibilitat, xarxes de parròquies ecosolidàries, patis sense residus, grups de reflexió sobre la Laudato si' o meditacions pel medi ambient. Són només algunes de les 48 iniciatives que les 13 religions presents a Catalunya estan implementant i que ara recull un catàleg de bones pràctiques en cultura climàtica. El Consell Interreligiós-GTER (Grup de Treball Estable de Religions de Catalunya), juntament amb la Direcció General d’Afers Religiosos, ha presentat un manifest en què la doctora Sílvia Albareda, investigadora del projecte sobre cultura climàtica i religions de la UIC, ha donat a conèixer que les religions no són alienes a l’increment de residus que perjudiquen seriosament el medi ambient.

Encara hi ha gent que es pensa que les persones religioses només resen i s’obliden que les tradicions religioses tenen un mandat de respectar la natura i la creació, i que fan accions perquè així sigui. És també un fet que històricament hi ha hagut destrosses ecològiques en què alguns membres de les religions han estat còmplices. Ara, amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible sobre la taula, i amb una consciència planetària de la urgència de tenir cura del planeta, aquesta qüestió no és un “tema” sinó una prioritat. També per a les religions. 

Hi ha dificultats en algunes qüestions perquè les diferents tradicions religioses es trobin, però no és en aquesta urgència mundial, que és acceptada, compartida i integrada en acció i pensament

Les notícies alerten que una altra conseqüència desastrosa de la Covid, i segurament no tan visible, és l’increment de residus amb l’afectació del medi ambient. Els residus per part d’hospitals, llars, empreses i altres s’han multiplicat exponencialment. Les plantes de reciclatge estan col·lapsades. Ara més que mai és imprescindible una coresponsabilitat en el consum, en la producció de residus i en una consciència d'una cultura climàtica global. Per això demanen que les comunitats religioses siguin “sensibles” a la situació que estem vivint en mig de la pandèmia i potenciem l’ús de mascaretes reciclables, així com un ús adequat i controlat de productes contaminats. A més, el seu manifest reclama dosis de consciència que “la natura també està malalta” i demana la nostra atenció i protecció. 

Les comunitats religioses presents a Catalunya volen ser portadores “de la veu de la natura, ja que la seva salut és la nostra i el seu futur és el nostre”. Ser responsables amb el consum és “qüestió d'actitud i de consciència” per a una cultura climàtica global compartida, addueixen. Algunes de les iniciatives són pregàries ecològiques d’estil Taizé, tallers sobre la sacralitat de la natura, ecorresponsabilitat espiritual, millora en la gestió de l’energia i l’aigua a monestirs com Poblet, gestió ecoresponsable a parròquies com Sant Andreu de la Barca, projectes d’horticultura, promoció de dietes vegetarianes conscients, jardiners i jardineres de la creació, Sàbat pel nostre planeta, grups de reflexió sobre crisi climàtica i espiritualitat… Com subratlla la professora Albareda, “tots som vulnerables i interdependents” i la contribució de les religions als ODS per a la sostenibilitat integral passa per la consciència climàtica. Hi ha dificultats en algunes qüestions perquè les diferents tradicions religioses es trobin, però no és en aquesta urgència mundial, que és acceptada, compartida i integrada en acció i pensament.