John Biden és catòlic. Batejat, practicant. La fe l’ha consolat en moments dramàtics: va perdre la seva primera dona i filla en un accident. Exhibeix sovint un rosari a la mà provinent del santuari mexicà de Guadalupe que el seu fill petit va regalar al seu fill gran, ja mort. El fill gran de John Biden, que va morir de càncer, va ser el primer record en el dia de les eleccions americanes: "abans d’anar a votar, passem primer per missa, com cada diumenge, i després visita al cementiri".

Biden, descendent d’irlandesos catòlics, és ferotgement atacat per alguns catòlics nordamericans, que el consideren la personalització d’un catolicisme liberal, progressista, propapa Francesc. Un catòlic “fake”, fals, un pseudocreient. A Roma se l’ha vist sovint, ja en època del papa Benet. Ha lloat explícitament els escrits de l’actual pontífex, i és un demòcrata que està a favor d’aplicar les mesures de París pel clima, que vol revocar les dures lleis antiimmigració de l’administració Trump i que recupera amb la seva presència la presència catòlica a la Casa Blanca per primer cop després de dècades. Només un president, Kennedy, ho va aconseguir. Però Biden no té la benedicció de la totalitat dels bisbes nordamericans.

Ha tingut desencontres amb la Conferència Episcopal, sobretot per dues qüestions: l’avortament, que no aprova personalment -perquè defensa que hi ha vida des del moment de la concepció-, però que tolera políticament, i els matrimonis homosexuals. N’hi diu així, i no unions civils. Són dos temes considerats més morals, no tant de justícia social com el clima, la defensa de la terra o els drets de tota persona migrada. Biden té la oposició de molts creients catòlics, i en canvi l’aprovació de persones protestants o d’altres denominacions, que s’han vist molt lesionades per Donald Trump i els seus estirabots racistes o elitistes.

Hi ha tota una capa social intel·lectual d’esquerres que “perdona” Biden ser catòlic, tot i que no els agrada. A Estats Units funciona poc, la dicotomia esquerra-dreta, creient-no creient. Els catòlics dels Estats Units primer són americans, després són catòlics. Primer són demòcrates o republicans, i sempre americans. La bandera, al jardí. El santcrist o símbols religiosos, aquests venen en un segon moment. Hi ha un grup d’evangèlics blancs nordamericans que són republicans i que no aconsegueixen que Biden ni cap demòcrata els sedueixi.

En aquest país dividit, Déu continuarà beneint Amèrica, una Amèrica polaritzada i en contínua oposició

El cardenal Müller ha demanat clarament el vot per Trump, al·legant que és millor un bon protestant (Trump) que un mal catòlic (Biden). A les eleccions de 2016 el vot catòlic es va decantar per Trump, perquè l'oposició a Hillary Clinton era molt elevada, i van apostar menys per “la casta” i més per un emprenedor. També va passar amb alguns catòlics a la Itàlia de Berlusconi. El catolicisme dels Estats Units ja no és només blanc i descendent d’irlandesos o italians. La presència hispana catòlica dins el bloc demòcrata, disgustada pel mur entre els Estats Units i Mèxic i espantada per la caça de bruixes contra els immigrants, ha estat determinant per fer decantar la balança.

El vot catòlic, en aquestes eleccions, ha estat determinant. El malestar social dels vius (immigrants, persones vulnerables) ha estat més important a la balança que la posició davant dels que han de néixer. L’avortament ha estat un element a l’hora de votar, però no el més fort. Trump ha dit als seus electors que “Biden està contra Déu”, perquè ha explicitat la seva oposició a les armes, un dels punts forts pels electors de Donald Trump, que també defensen la pena de mort. En aquest país dividit, Déu continuarà beneint Amèrica, una Amèrica polaritzada i en contínua oposició. Potser la diferència és que ja no és el centre del món, que es deplaça inexorablement cap a altres continents.