En els països en guerra, els darrers en abandonar són dos estaments: els periodistes i les comunitats religioses. Els informadors ofereixen un impecable servei cap a fora, al món. Es juguen intensament la vida perquè nosaltres, des del sofà, estiguem puntualment informats de les voluntats dels poderosos. El personal religiós, des d’arquebisbes, nuncis, mossens, monges, catequistes o voluntaris, es queden amb els qui no tenen opció d’escapar, i a part de la pregària, que no caldria subestimar, preparen sales parroquials que converteixen en búnquers i intenten no abandonar els malalts i vulnerables. Des d’oferir aigua i mantes a crear estructures de protecció i organitzar pregàries, algunes online fins que cau la línia. No abandonen les ovelles. Són ells qui, en servei a la veritat, aquesta “Pradva” que sentim tant en rus com en ucraïnès aquests dies, no tiren la tovallola. Hem vist periodistes informant amb els pocs mitjans que tenen d’una manera exemplar. Hem conegut més dones periodistes que en el passat en aquesta guerra. I no visualitzem tant, però hi són, els creients que acullen, acompanyen i es queden.

Religiosament parlant, la majoria dels ucraïnesos són cristians ortodoxos i estan sota el patriarcat de Kíev (42,1%). Alguns se senten vinculats al patriarcat de Moscou (29%). Atenció a la nomenclatura. Els primers són l’Església Ortodoxa d’Ucraïna, i els segons l’Església Ortodoxa Ucraïnesa (la prorussa).

El personal religiós, des d’arquebisbes, nuncis, mossens, monges, catequistes o voluntaris, es queden amb els qui no tenen opció d’escapar

Un 14% són catòlics i pertanyen a l’Església Grega Ucraïnesa. El seu arquebisbe Sviatoslav Schevchuk n’és el rostre visible i és un líder catòlic mundial que ja fa 8 anys que advertia d’una possible invasió russa i anunciava que no abandonarien el poble. Per fer-ho compta amb gairebé 5.000 sacerdots i un miler de religioses. I si hi arriba, l’ajuda internacional d’entitats que ja fa anys que treballen al país intentant reconstruir. Kíev, enmig d’aquest escenari, és una de les perles del cristianisme. Un lloc d’on ha emanat la vida monàstica oriental, un centre de pelegrinatge, un punt de referència. És per això que des d’entitats com Sant Egidi s’ha fet una crida per fer de Kíev zona lliure de guerra. Atribolat, el Papa ha anat a veure l’ambaixador rus a Roma. Francesc ha parlat de la “diabòlica insensatesa de la violència” i proposa pregària i dejú. És per això que dimecres que ve, quan comença l’austera etapa quaresmal amb el dimecres de cendra, reclama als catòlics i gent de bona voluntat que facin aquest gest frugal. El Papa reclama que els responsables polítics facin un examen de consciència i entenguin que “s’han d’abstenir de qualsevol acció que pugui causar més mal a la població i desestabilitzi la convivència entre nacions”. El dret internacional es desacredita, les poblacions pateixen les conseqüències de líders amb vocació expansiva i el gran es menja el petit. Rússia, de majoria cristiana ortodoxa, com Ucraïna, embeina les armes demanant la protecció de la mare de Déu tal i com ens arriba de les fotos de les tropes amb icones i encens. També els soldats ucraïnesos apel·len a la mateixa protecció. Una de les darreres fotos de Putin relaxat el mostrava descamisat lluint una creu al pit. Que quedi clar que soc rus i ortodox. I es diu Putin, reminiscència que ens transporta a Ras-putin. Tot ens du cap al segle passat on un potentíssim imperi, aïllat, controlava molt més que els seus actuals límits. Va caure un imperi de tsars. Va caure un imperi soviètic. Ara caiem ja també nosaltres en un món desbocat, interdependent i venjatiu. Sort dels íntegres i valents periodistes que encara creuen en la força de la veritat i en els religiosos que també en fan una coherent i heroica manera de viure. Davids contra Goliats.